cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 19°
18°

Declaració de Palma

Text íntegre de la Declaració signada pels consellers de Cultura de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears

30168

20-02-2017

Reproduïm el text íntegre de la Declaració signada pels consellers de Cultura de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears

Declaració de Palma

A la ciutat de Palma, el 20 de febrer de 2017

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu i Vinent; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila i Vicente, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà i Ibáñez, manifesten la voluntat d’iniciar una nova etapa de relacions per enfortir els lligams històrics i culturals i la col·laboració pel benefici comú dels tres territoris.

En aquest sentit, les tres parts destaquen la necessitat de consolidar un mercat en l’àmbit dels tres territoris per garantir la viabilitat dels projectes dels creadors i les indústries culturals balears, catalanes i valencianes, i fomentar l’ampliació i l’interès dels públics.

Al mateix temps, s’estableix la voluntat d’impulsar una nova etapa en què les administracions públiques acompanyin els seus creadors i les indústries culturals fomentant i facilitant la implantació i circulació pels tres territoris, amb l’objectiu de crear un teixit cultural sòlid dins els àmbits creatiu i empresarial.

Per tot això es fa necessari fomentar el reforç d’un mercat interior cultural entre els tres territoris impulsant circuits d’arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional per facilitar a les indústries culturals i els creadors la circulació dels seus projectes dins l’àmbit dels tres territoris.

També cal reforçar els treballs conjunts per garantir la coherència, la transparència i la màxima informació pública pel que fa al sistema d’acreditacions de llengua dels tres territoris, amb l’objectiu d’assolir un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, entre altres iniciatives compartides en política lingüística.

En el mateix marc d’impuls d’aquesta nova relació, es consolida el compromís amb l’Institut Ramon Llull (IRL) com a organisme de promoció exterior i internacionalització de la llengua i la cultura. Aquest compromís ja ha tingut dues concrecions, amb el reingrés del Govern de les Illes Balears a l’IRL i la incorporació al Pla Estratègic Cultural de la Generalitat Valenciana “Fes Cultura” de la col·laboració amb l’IRL com a mecanisme d’internacionalització i promoció cultural.

Finalment, per tal d’assolir tots els objectius proposats, s’impulsaran grups de treball conjunts:

En l’àmbit de les indústries culturals en els sectors de la música i les arts visuals i escèniques, s’establiran criteris de participació conjunta a fires i festivals; s’impulsarà la creació de circuits per compartir exposicions, i es crearà un catàleg de música en viu.

En l’àmbit de la promoció de la creació literària i la indústria editorial, es coordinaran tasques de promoció de la literatura i es promouran programes d’intercanvi d’autors.

En l’àmbit de la política lingüística, s’impulsaran i coordinaran els recursos públics per treballar cap a una versió comuna de les traduccions de la legislació estatal i altres textos de caràcter legal i administratiu; es coordinaran les polítiques de foment de la llengua en diferents àmbits, i s’impulsaran iniciatives comunes envers les polítiques estatals lesives per a la llengua compartida.

En l’àmbit de la cultura popular i tradicional, es treballarà conjuntament en la incorporació de continguts en repositoris digitals i en el reforç de la xarxa de centres, instituts d’estudis i associacions de recerca local i comarcal, i es coordinarà la gestió d’ajudes a la recerca i l’edició.

En patrimoni, es desenvoluparà el thesaurus d’inventari i documentació del patrimoni cultural; s’impulsaran rutes i itineraris culturals conjunts, i s’articularan itineràncies i/o coproduccions d’exposicions temporals entre els principals museus i centres.

I en l’àmbit de les biblioteques, s’impulsarà la coordinació del catàleg de préstec digital de llibres compartit; es desenvoluparà el catàleg comú d’escriptors a les biblioteques; s’impulsarà un pla de formació dels professionals de biblioteques, així com estratègies de coordinació de biblioteques públiques i universitàries, i es fomentarà el préstec bibliotecari.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Peret, fa 6 mesos

Que feliç es veu en Cerdà, tan encorbat ell, tan content de xupar càmera. Què hem fet per merèixer un personatge com aquest al capdavant de l'IEB?

Valoració:0menosmas
Per rafí, fa 6 mesos

La lògica natural guanya a les imposicions castellanistes.

Valoració:6menosmas
Per arg, fa 6 mesos

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:7menosmas
Per unaperaqui, fa 6 mesos

Sóm... i serem! I recuperarem les nostres arrels i els nostres drets.

Valoració:24menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris