nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
21°

Laia Martínez: «Escric en català perquè és la meva llengua. No cal prendre-s'ho com un manifest de res»

47997

25-05-2018

Laia Martínez i López és una poeta, músic i traductora excepcional, nascuda a les entranyes més inconegudes i més clarificadores de la nostra malmesa terra. És una pantera amb ales de còndor, ullals de morsa i pell de dofí de la nostra cultura, que ha vingut a declarar-nos la guerra i la pau amb el batalló més punyent i sagnant dels seus sentiments. Canta, balla, viu i sobreviu en un món que a voltes no és el seu. Ha escrit cinc llibres de poemes. El seu darrer poemari es titula Venus volta.

  • Què pretenies quan escrigueres Venus volta?

Mentre l'escrivia no n'hi havia cap, de pretensió, perquè la diferència amb els meus altres llibres és que aquest no parteix d'un concepte: vaig trobar la mateixa idea repetida en diversos poemes de diferents moments i amb intencions diverses, i vaig ser jo qui va provocar que es trobessin, a partir d'aquesta arrel comuna. Amb aquest compendi, doncs, volia palesar que l'Amor ⸺com totes les coses que hi ha o que passen en la natura i per tant, en la vida⸺ té forma cíclica.

  • Sabem que és un llibre de sang i de carn, també és un llibre existencialista?

Diria que, sobretot, sí: parlo de l'Amor com a essència humana i per tant com a única prova de l'existència, com a únic camí per a la salvació (o la perdició) i com a únic instrument de canvi.

  • Sols et creus el frec?

Respondré citant un vers de l'epiloguista del llibre, el poeta i amic Tomàs Arias, que diu: "Estimo la part abraçable de tu; / l'altra, no l'entenc".

  • És en part també un llibre de desig?

No podria escriure, sense desig. Desig d'entendre, de conèixer, de que se'ns correspongui el desig i, és clar, de comprendre'm i fer-me comprendre als poemes.

  • Un cant a l’Amor i a la Mort?

Un cant a l'Amor com a única arma contra la Mort.

  • Com dius al poemari, et fatiguen les línies rectes i et plau més perdre’t pel bosc?

Cansa moltíssim anar tirant sempre per autopista..! El camí és tot igual, va tan de pressa que no pots badar i, a més, les opcions de sortida ja estan pre-determinades. És molt més fàcil i enriquidor cercar nous camins. A mi m'agrada més, vaja; encara que quedi esgarrinxada de pertot o fins i tot hagi d'acabar tornant enrere.

  • Et prens, de moment, seriosament la paraula?

Ho intento amb totes les forces, sí.

  • En quin moment vas saber que havies nascut amb ales?

Hi ha un moment que t'adones que molts dels teus prejudicis no són del tot teus, igual com segons quines pors. I, tanmateix, resulta dificilíssim saltar-se'ls, allunyar-se'n. Llavors vaig entendre que mai no podem ser del tot lliures perquè, quan per fi prenem consciència que existim, ja hem perdut (o ens han arrabassat) la capacitat de volar.

  • Tria alguns d’aquests mots per definir-los: amor, vida, mort, sexe, ullal, urpa, Déu.

L'ullal és el vestigi que em recorda que tinc la força (i la locura) d'un ésser lunar.

déu (en minúscula) podria ser sinònim d'Amor (en majúscula) si enderroquéssim les institucions que han volgut apoderar-se tant de l'un com de l'altre. I de fet, ambdós són noms singulars que expressen multitut de singularitats, o sigui que en realitat són plurals.

  • Per quina raó escrius?

Em fa l'efecte que escric perquè no me'n ser estar, de fer-ho; però en secret vull pensar que també escric perquè d'alguna manera estic connectada al futur i tinc l'obligació d'explicar les visions que se'm presenten, les premonicions que no em deixen dormir, les idees que m'assalten sense que jo en pugui fer res d'evident...

  • Un poema neix per ser explicat?

De cap manera. Un poema neix per explicar (per dir) i, després que existeixi, no hauria de menester donar-li més voltes.

  • Com has pogut combinar la música, la traducció i la poesia?

De piano i solfa en vaig estudiar fins als 16 anys, de manera que inconscientment la música ja formava part de la meva poesia abans de començar l'aventura amb en Jaume Reus (Jansky). Tot i així, gràcies al grup puc provar una sèrie d'experiments de creació que, no solament m'ho fan passar pipa, sinó que eixamplen la meva manera d'entendre la poesia. En traducció ara mateix vaig molt a poc a poc, perquè és una feina meravellosa però que també exigeix molta constància. I, al capdavall, traduir consisteix a treballar amb dues llengües alhora, i la poesia i la música també demanen aquesta traducció ⸺però entre llenguatges.

  • Què s’ha de fer per escriure bé?

Per escriure alguna cosa que sigui agradable llegir, cal sobretot llegir molt, diria jo. Ara: per mi, escriure bé no és solament qüestió de tècnica. Hi ha d'haver un esperit disposat a fondre's en el paper i prendre forma ⸺deixar, per sempre de no ser: existir.

  • Com veus el moment històric actual?

Ja fa temps que tinc la sensació que no avancem; però és que ara pot semblar fins i tot que retrocedim. Ens sentim violats, menystinguts i des-respectats des de molts fronts ⸺no hi ha cap institució que funcioni!⸺ i, al mateix temps que l'instint de supervivència ha començat a treballar perquè revertim algunes situacions (contaminació, paisatge, drets bàsics, etc.), les desigualtats són tan grans i el monstre del capitalisme tan gegantí que tot allò que cadascú canvia no sembla tenir cap repercussió. Ni tansols les mobilitzacions col·lectives sembla que en tinguin. Malgrat tot, retòrcer-se en la frustració i la impotència és ben inútil, així que soc partidària de seguir provant de fer-hi alguna cosa.

  • Quan un escriu en català també ho fa sobre la situació del català?

Escric en català perquè és la meva llengua, encara que en conegui prou bé unes quantes més. No cal prendre-s'ho com un manifest de res, tot i que mentre escrivim en català, ajudem a millorar-ne la situació, perquè és així com el català continuarà existint i essent vàlid perquè algú s'hi expressi.

  • Què és el que més t’agrada de la vida?

M'agrada saber que no ho podrem saber mai tot i que, per tant, valdrà la pena viure-la mentre puguem. I l'Amor com a motor, em fascina.

  • Què opines dels premis literaris?

Són positius en la mesura que permeten de guanyar diners amb l'escriptura, cosa que d'altra manera difícilment passa. Però no en soc gaire amiga, perquè ni sé perdre, ni m'agraden els tripijocs.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Crispi, fa 5 mesos

Toni, collonàpies, la merda la va escampar la nanoquàntica Laia, i aquestes declaracions confirmen el que ja sabíem: que és d'una curtor infinita.

Valoración:0menosmas
Per Toni, fa 5 mesos

Laia, ni cas. Ja ha sortit els dels dossiers a escampar merda. Pura enveja.

Valoración:0menosmas
Per Pere, fa 5 mesos

L'any 2013, quan li varen si participaria en la cadena humana de l'11-S, aquesta exhibicionista va respondre: "No, uffff, ni si estuviera en Cataluña." Ara els botxins del 155 ja li podeu riure les gràcies.

Valoración:0menosmas
Per Rosa, fa 5 mesos

Laia Martínez insultant els mallorquins: "Necesitáis a alguien como yo, porque estáis empanados." (DM, 07.09.2013)

Valoración:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris