algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

Infante: «És una gran errada l'intent d'emular mimèticament allò que es fa a Catalunya»

46609

22-04-2018

Conversam amb Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, amb motiu del llibre ‘El País Valencià que volem’ (Edicions del 1979) que va sortir a la llum al juny de l’any 2017.

• Amb quina finalitat s'ha concebut el llibre 'El País Valencià que volem'? És una proposta de futur delimitada?
La voluntat del llibre és la de passar de la mera denúncia dels problemes que tenim a la formulació de propostes de futur partint de la realitat en la qual vivim. Unes propostes que hem cercat a partir del coneixement i l'experiència en els seus respectius àmbits, pels diferents autors/es dels capítols del llibre.
És una proposta oberta, amb voluntat de generar debats enriquidors, plurals, transversal i inclusius per a sumar visions i voluntats de construir un País Valencià millor al servei de la felicitat de la immensa majoria del nostre poble.


• La societat valenciana veu amb pessimisme el futur del País Valencià?
Una part encara sí, tot i que va evolucionant positivament. Han estat, però, molts anys aguantant les formes grolleres, corruptes i espoliadores del PP, i uns missatges de crítica massa tous i, en part, molt superficials des dels partits i sindicats que eren a l'oposició i això no ha ajudat gaire. Tot i això, el nostre poble ha mostrat una gran capacitat de resistència, tot i que majoritàriament s'ha expressat en forma de resistència passiva i no sempre amb plena consciència que ho estava fent.


• Des del punt de vista de la Plataforma pel Dret a Decidir, quin hauria de ser aquest futur? La societat n'està preparada?
El tipus de societat per la qual treballem podríem dibuixar-la com una societat moderna, més conscient del que som com a poble, del nostre present i sobretot de les nostres potencialitats, més democràtica, inclusiva, solidària, més justa i equitativa, més igualitària i, per descomptat, una societat lliure per a poder decidir el present i el futur. Una societat més respectuosa amb el territori, conscients de les limitacions biofísiques del planeta, amb plena sobirania i una gestió feta pensant en el futur sobre matèries com ara la sobirania alimentaria, energètica, de recursos, etc.
Un País Valencià ple i sobirà, digne de ser viscut i que genere un legítim orgull democràtic a la seua ciutadania.
Eixa societat la veiem perfectament incardinada en l'espai que ens és connatural en forma de Confederació amb Catalunya i les Illes Balears i Pitiüses, treballant a favor d'unes relacions en pla d'igualtat amb tots els països veïns de la nostra regió euromediterrània.


• Francesc Viadel apunta que els valencians som on som per l’estructura de mitjans de comunicació que hem tengut; la nova radiotelevisió pública À Punt canviarà les coses?
F. Viadel és una persona molt experta i autoritzada en la seua àrea. Jo no puc fer altra cosa que coincidir amb ell. Pel que fa a À punt, crec que, sense cap dubte, ajudarà, però no podrà, per si mateixa, capgirar la situació. En aquest punt convé recordar allò que diu un altre gran expert com és Manuel Castells quan recorda que hui els mitjans de comunicació ja no són el quart poder, sinó l'espai on es construeix el poder. Això vol dir que haurem de tirar mà de la dialèctica per a demanar i construir uns espais de comunicació més nostres al mateix temps que treballem perquè la societat tinga més capacitat per a generar contrapoders populars i democràtics que a la vegada generen nous espais de comunicació, passant del cercle negatiu al qual ens han abocat al cercle positiu pel qual treballem.


• Empar Marco ha anunciat recentment que la televisió començarà l'emissió en proves el 25 d'abril i les emissions definitives abans de l'estiu. També ha explicat que les primeres emissions consistirien en sèries infantils que ja s’emeten per la web, programes reciclats com documentals, concerts i partides de pilota valenciana i l’assaig d’algun directe. I cal recordar que la ràdio ja ha començat a emetre sense informatius. Quina valoració en fas?
Bé, crec que hem tardat massa, massa temps a recuperar alguns mitjans de comunicació. Un retard per al qual no trobem cap justificació racional, més enllà d'interessos partidaris de molt curta volada. Una vegada que ha començat la ràdio pública en valencià, i quan estem a pocs dies perquè comence almenys en proves, la nova TV, caldria recordar dues qüestions: una, que no hem lluitat per a la recuperació dels mitjans només per la llengua -que també, és clar-, sinó també per una programació de qualitat i compromesa amb el País i la seua gent. I dos, que esperem que no es faça de pregar massa temps la necessària i imprescindible reciprocitat de totes les TV i ràdios públiques de Catalunya i les Illes (TV3, IB3, etc.) fent un salt qualitatiu en la construcció d'un espai comunicatiu en català per a tots els territoris.


• El 18 de novembre de l'any passat desenes de milers de persones es varen manifestar a València per la millora del sistema de finançament del País Valencià i aquest passat febrer una dotzena d'entitats i organitzacions de les Balears han constituït la plataforma 'Per un bon finançament'; té Catalunya el mèrit de la sorgida d'aquests moviments?
És possible, les experiències reeixides sempre s'intenten imitar, tot i que pense que el mèrit fonamental es troba en les polítiques espoliadores que exerceixen les classes dominants de l'Estat espanyol sobre els nostres territoris. Un espoli planificat i sostingut en el temps que està empobrint-nos i impossibilitant que la riquesa que generem puga garantir les bases mínimes necessàries per a garantir una vida de qualitat i felicitat al conjunt de la nostra ciutadania.


• Hi ha la sensació que a Mallorca es mira més cap a Catalunya que cap al País Valencià. Què en penses? Al País Valencià es té més present l'activitat de Catalunya que la de les Balears?
Sí, és normal. Catalunya ha estat capaç, malgrat l'Estat espanyol, de configurar-se com un gran pol d'atracció a escala mundial i, dins de Catalunya, Barcelona, com una capital que va molt més enllà del nostre espai nacional. A més, ara mateix la revolució democràtica independentista catalana ha convertit Catalunya (almenys potencialment) en un dels territoris occidentals més avançats socialment, i això en un món en ple retrocés de drets i valors democràtics per l'embranzida de la contrarevolució neoliberal, l'ha convertit en un far amb gran capacitat atractiva. És normal que, tant des de Mallorca com des del País Valencià, mirem cap a Catalunya. Ara bé, jo crec que també estem redescobrint-nos entre tots dos territoris i d'una manera molt positiva. Queda molt per fer, però crec que estem en el bon camí.


• Quan Catalunya se'n vaja d'una manera efectiva de l'Estat espanyol, què passarà amb la resta de territoris dels Països Catalans? Què creus que hauria de passar? Seria factible una estratègia conjunta?
Jo crec que les estratègies ara i en el futur han de ser compartides i solidàries, però específiques de cada territori. Una gran errada que hem comés en el passat i que encara hi ha gent nostra que no n’és plenament conscient i la manté ha estat l'intent d'emular mimèticament allò que es feia a Catalunya, tant a les Illes com al País Valencià. Això ha reduït molt la nostra capacitat d'incidir en les nostres societats i ha facilitat molt el discurs de les forces conservadores i centralistes. Que l'objectiu siga el mateix no hauria de fer-nos oblidar que les nostres realitats són diferents i que hem d'operar a partir d'eixa realitat. Nosaltres també som subjectes polítics i com a tals tenim dret a decidir.
Per altra banda, a l'hora de valorar la marxa efectiva de Catalunya, hem de valorar també l'afebliment paral·lel d'Espanya, i això, sense cap dubte, ens ajudarà a trobar opcions a favor del dret a decidir del nostre poble en cadascú dels nostres territoris.
Som optimistes i treballem per objectius que són justs. Ens en sortirem!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mallorquí i, per tant, nacional de Catalunya, fa 7 mesos

És totalment al contrari. Allò que s'ha fet sempre és això que propugna Infante i l'errada monumental ha estat emular mimèticament el Principat; però no en el sentit que diu, sinó que la cosa que s'ha emulat -i que ell continua emulant- és el particularisme principatí. Basta veure com nega la realitat que nosaltres (tots els catalans: de Salses a Guardamar...) formam part del subjecte polític de la Catalunya sencera i que tots, en conjunt, som els dipositaris de la sobirania nacional -diversitats regionals a part.

Valoración:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris