Martí Luter a la Dieta de Worms (1521)

Miquel Ferrà i Martorell20/04/04 0:00

Havia arribat a mans de Martí Luter (1483-1546), monjo agustí i cap de la reforma religiosa a Alemanya, la citació imperial que l'obligava a presentar-se al davant de la Dieta de Worms. Se li concedia un salconduit i l'escorta d'un herald d'armes. Luter emprengué el viatge i ho féu no només acompanyat de l'herald imperial, sinó també d'un oficial de les autoritats locals que en nom de l'elector de Saxònia, Frederic El Savi, havia de respondre de la seguretat del monjo. La universitat de Wittemberg li deixà un cotxe de tres cavalls i dos homes més d'escorta, un representant del professorat i un altre dels estudiants. Finalment, un segon monjo agustí, responsable del que li pogués esdevenir al seu germà de religió, formava igualment part dels expedicionaris. El viatge no va esser tan feixuc com el reformador protestant esperava. Ben al contrari, es convertí en un itinerari triomfal. Per tots els pobles i ciutats del camí, Luter era aplaudit i hi havia, alhora, manifestacions contra el papa i la corrupta política vaticana. Estant a mig camí, li arribà la notícia que Carles V havia donat ordres severíssimes per tal que fossin llançats al foc tots els llibres i escrits del reformador. Això espantà alguns dels que l'acompanyaven i no mancà qui li digués:

-I vós pensau que val la pena, després d'això, viatjar fins a la ciutat de Worms, a la gola del llop?

-I tant que sí! -respongué Luter amb l'energia que li era habitual-. Anirem a Worms encara que m'hi esperin tots els diables de l'infern!

Des del campanar de la catedral de Worms, una talaia descobrí la comitiva i donà el senyal a les autoritats. Més de cent homes a cavall sortiren a trobar els viatgers i els conduïren, escorta armada, vers el centre de la població. Tothom sortí al carrer per a veure l'espectacle de tan famós seguici. Luter anava vestit amb l'hàbit negre dels agustins... Un sacerdot se li acostà i besà, per tres vegades, la seva roba. Més de dues mil persones havien acudit a veure'l. El dugueren a un hostal i el dia següent al palau del bisbe, on la dieta estava reunida.

Luter patiria presó, seria desterrat d'Alemanya, perseguit, maltractat. No és estrany que cregués veure sovint el diable en persona, contra el cap del qual solia llançar el seu tinter. L'historiador Aleix Ferrero escrivia en una biografia de Luter el 1974:

«Tot home que, d'una manera justa i veritable, ha aconseguit assimilar la intrínseca idea simbolitzada per la doctrina de Martí Luter, s'haurà de sentir sempre oposat a les forces seculars que, a través de totes les èpoques, representen les veritats interpretades unilateralment, l'absolutisme i l'opressió exercida mitjançant la vanitat que proporciona fàcilment el poder».