Història de la «cachucha» (1825)

TW
0

Es diu en castellà «cachucha» a una mena de barret, rodó amb ventalla. Aquest mot està estès arreu de tot Hispanoamèrica. És també la gorra dels jugadors de beisbol. Per extensió i sense sortir de la llengua castellana, és el nom d'un ball popular andalús i una mena de barqueta. Però d'on sortí aquest nom?

Ens hem de remuntar a l'any 1825, el juliol d'aquell any, quan les llibertats constitucionals estaven ben enderrocades arreu de l'Estat espanyol. Diu Lafuente: «No s'havia presentat aquell any amb esperit favorable a les idees d'il·lustració i de cultura. El Ministeri de Gràcia i Justícia seguia donant mitres i togues als que més s'havien assenyalat en la seva lluita contra els liberals, encara que no tinguessin ciència o no es distingissin per les seves virtuts; mentre que als eclesiàstics més o menys addictes al Govern constitucional se'ls privava dels seus beneficis i se'ls tancava per temps indefinit en els convents, sense manifestar-los el temps que duraria la condemna. I mentre que un prelat tan virtuós i tan docte com Antoni Posada era castigat per les seves opinions liberals a renunciar al Bisbat de Cartagena, es feia bisbe de Màlaga el furiós i demagog reialista fra Manuel Martínez, i es feien grans d'Espanya de primera classe els generals de certs ordes religiosos i se'ls anunciava pomposament a la Gaceta el dia que es cobrien com a tals en presència dels reis. Clergues fanàtics, o que especulaven amb un fingit fanatisme, seguien excitant les passions populars, declamant des de la trona, i anomenant impius o heretges els compradors de béns nacionals, i movent els ànims del poble contra els qui feien servir determinades peces de vestit que la plebs tenia per distintiu de liberals o revolucionaris.»

Una d'aquestes peces de vestir era la «cachucha».
Aquest punt es dugué a la total exageració fins a arribar a un ridícul que ens pot semblar absurd, si com diu un testimoni d'aquella època no hagués estat vist per tothom en el carrer. El populatxo agredia els que duien una mena de gorres que empraven els oficials francesos i als quals es donà el nom de «cachuchas», puix que eren de seguida presos per sospitosos els qui les feien servir.

No era gens estrany veure com els reialistes més ferotges ferien a garrotades els ciutadans que duien tal barret. Tan seriosa arribà a esser la cosa en incidents greus que aquell mateix any, per ordre reial, es va prohibir en tot el país que es poguessin dur les «cachuchas».

Avui, la paraula «cachucha» segueix vigent a molts indrets d'Amèrica com a contraposició al mot anglès «cap» (jòquei cap, per exemple).