Al"Mansur manava construir una gran ciutat a la vora del riu Tigris que fos la capital religiosa i cultural de l'Islam sota els califes abbàssides. Es tractava de la segona dinastia de califes que havia estat fundada per Abu"l"Abas el 750. Així, doncs, la capitalitat era traslladada de Damasc a la nova població. Tanmateix, el 836, els califes passaven a Samarra però el 892 Bagdad recuperava definitivament la capitalitat. Entre els califes més destacats i que bastiren palaus, mesquites i grans obres públiques hi ha el cinquè, Harum al"Rashid, amb la mort del qual s'inicia l'afebliment del poder.
Primer foren els turcs, que tingueren una certa preponderància en el govern del país i llavors, l'esfondrament, que sobrevingué a causa de les conquestes de Gengis Kan. I el 1258, el nét de Gengis Kan saquejava Bagdad i matava el califa, XXXVII de la dinastia. Tanta sort que un membre de la família aconseguí refugiar"se a Egipte i allà fou oficialment reconegut. Així, doncs, aquesta línia dels abbàssides, sota el poder dels mamelucs del Caire sobrevisqué fins a la conquesta otomana d'Egipte el 1517. Bagdad fou, per tot això, una ciutat poderosa i màrtir.
Arrasada dels mongols d'Hulagu el 1258. Saquejada per Tamerlan el 1401. Sotmesa a petita ciutat provincial de l'imperi otomà el 16 38... Massa foc i massa destrucció, de manera que de l'època abbàssida no queden restes arqueològiques importants, només una part de les muralles primitives. El 1920 es convertia en capital del nou estat de l'Iraq i el 1955 s'hi signava el Pacte de Bagdad, un tractat de cooperació i defensa comuna entre Turquia i Iraq, i al qual s'afegiren posteriorment Gran Bretanya, Pakistan i Iran. La seva finalitat era formar un bloc d'oposició a la influència soviètica en el Pròxim Orient i de consolidar la posició dels països occidentals en aquesta zona, tot això amb el suport dels Estats Units.
Però el 1959 Iraq se separava del Pacte i aquella institució abandonava Bagdad i es traslladava a Ankara. Bella població, amb monuments tan magnífics com la mesquita de Gailani, amb cúpules esmaltades i policromades, anà reunint una aglomeració urbana de devers un milió set"cents quaranta"cinc mil habitants. Gràcies a la seva situació estratègica, via natural d'enllaç entre el Mediterrani i el golf Aràbic, ha estat, en tot temps, un centre comercial de gran tradició. I Bagdad fou màrtir una vegada més el 1991, durant la famosa guerra del Golf, quan una coalició de països encapçalats pels Estats Units varen combatre la república"dictatorial de Saddam Husein, que s'havia apoderat de Kuwait. El cel de Bagdad s'omplí, aleshores, de bombes i míssils i també d'avions de bombardeig. Els Phantom nord-americans, els Jaguar francesos o els Hawk britànics, entre molts altres, sembraren la mort i la dessolació sobre l'antiquíssima urbs. Les estadístiques ens parlen de cent deu mil sortides de les forces aèries de la Coalició, de la pèrdua de només seixanta"vuit aparells en combat (el 0'02 per cent), mentre que els aparells iraquians destruïts foren cent quaranta, aproximadament. De les víctimes civils, no n'hi ha un nombre fiable.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.