Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'escola laica moderna, falsament acusat com a principal responsable de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909, morí afusellat. De res no serví la protesta internacional i l'evidència de proves falses. Així i tot, ni després de mort el saberen perdonar els grans «perdonadors» que es deien cristians i seguidors de l'evangeli de les misericòrdies.

I així, un clergue que s'amagava sota el pseudònim Claret i Poquet oferia als lectors d'uns fulls eclesiàstics aquestes «edificants» opinions (Sa Marjal, num.15): «Quan la gran ona maçònica hagi introduït a Espanya el poder de la fosca i sia proclamat emperador de la nostra nació el gran Lerroux (que ja ho és del Paral·lel de Barcelona), els modernistes podran alçar un colossal monument sobre el cadàver del famosíssim Ferrer Guàrdia, posant-hi una làpida estupenda amb la següent inscripció...'Aquí jeu el cadàver d'un afusellat per criminal, amortellat amb una bandera afrontosa, i el qual nom recorda a un lladre, a un hipòcrita, a un apòstata, a un mal espós, a un amistançat, a un revolucionari i a un mal pare'. I pels que no coneixen la vida i miracles de l'heroi modern, exposam brevíssimament el seu epitafi: 'Aquí jeu el cadàver ja convertit en cucs fastigosos d'un afusellat per criminal segons la justíssima sentència del tribunal militar per considerar-lo causa principal de la destrossa de la Setmana Tràgica, més ben dit, diabòlica de Barcelona... Amortallat amb una bandera afrontosa que du escrit el lema Escola Moderna per a formar anarquistes que destrueixin l'Altar i el Tronu amb la bomba i el verí... El qual nom recorda un lladre que robà els fons d'una sacerdot que es trobava a la línia de Girona i a moltíssims d'altres... Un hipòcrita que es fingeix pietós regalant una Mare de Déu del Carme a una pietosa i riquíssima senyora francesa que volia fundar un asil de beneficència i per això li va fer un llegat de cent-cinquanta mil duros amb els que fundà, aquell malvat, l'Escola Moderna per a destruïr tot l'existent i si pogués ser el cel i la terra... Un apòstata que renegà de la fe catòlica en la que havia estat educat pels seus pares que eren bons cristians... Un maçó, això és, soci i segons alguns principal President de la Maçoneria que és la secta més imfame i criminal que mai hagi existit, cent vegades condemnada per l'Església Catòlica...Un mal espós, tan mal que es separa de la seva esposa per a gaudir de l'amor lliure i anar més de les seves... Un amistançat escandalosament amb na Soledat Villafranca que és una jove que pareix molt guapa però que en realitat és molt lletja... Un revolucionari que fou la causa de que fossin destruïdes una cinquanta esglésies i establiments de beneficència de Barcelona... I un mal pare, tan desentranyat que abandona les seves filles que viuen dins la misèria, mentre ell viu dins l'opulència i mor deixant-ho tot a la seva mala amiga i a un anarquista furiós... Per tant, ja que refuà els auxilis de la sacrossanta religió en lloc del cristià RIP s'hi posa el pagà STL, això és, que la terra li sia molt feixuga, Amén...». Crec que tan tristes tones d'odi no deixen lloc a cap comentari. Pobre Ferrer Guàrdia!