El 1863 començava la dessecció de dues"mil vuit"centes vuitanta"dues quarterades de S'Albufera, en el terme de sa Pobla. Aquesta era una empresa dels anglesos J.F. Bateman i W. Hope, que fundaren en aquell indret una colònia agrícola amb el poblat de Gatamoix o Sant Lluís. Sembla que l'època de més prosperitat fou el 1894, en què vivien unes quaranta famílies, com contava Mossèn Joan Parera (Sa Marjal, 1909"1928), amb una capella, una rectoria, un carrer amb una vintena llarga de cases, una escola... Església i escola, en aquells dies, anaven a càrrec de Gabriel Montserrat, capellà natural de Santanyí...

«Per aclimatar"se als aires de s'Albufera i s'Albufereta que van a creuar"se en el Coll de Gatamoix, va haver de fer una tercianada feresta, però al cap i a la fi es posà bo i sa com un gra d'all, i estava en aquell pobletxo ben content i ben alegre i feia unes festes ben solemnes: com érem molt amics volgué que en l'estiu de l'any 1895 hi anàssim a predicar, i efectivament, hi anàrem per la festa de Sant Lluís i hi hagué música i corregudes i ball i xeremies i cacauets i avellanes i goig i alegria per llarg...»

Comandava el poblat, en aquell moment, Lluís Bateman, que cap el 1897 començà a sentir"se «malament d'interessos» i Sant Lluís, després de dues dècades de vida, anava cap a la seva fi. Devia molts doblers (més de setanta mil duros a Lloatxim Torrella, una autèntica fortuna en aquell temps) i ben pelat de butxaques se'n tornà a Londres. En poc temps, Gatamoix seria un poblat fantasma...

«Prest quedà deshabitat i abandonat, menys un parell de cases que més tard també buidaren. A l'instant començaren a llevar portes i taulons i tot fou un desastre. Fins i tot robaren la bella figura de La Puríssima i el senyor Torrella s'endugué la campana, els Passos del Via Crucis, l'estàtua de Sant Lluís Gonzaga, la làpida de llautó, les calaixeres i tots els objectes de valor, i així com és un lloc tan dessolat tot se'n va anar a una completa ruïna, sense respectar res absolutament: a les belles vidrieres de l'Esglesieta totes les feren trossos: i per dins aquest lloc que fou sagrat i casa de Déu... s'hi refugiaven els porcs!»

Bona part del pedreny del poblat serví per a la reconstrucció de l'oratori de Crestatx i per a l'esglesieta de la mina de carbó de Son Fe, a un altre poblat obrer que havia de rebre el nom de «Vilanova»...

«Per un camí infernal "conta el Mossèn" i sempre amb auto anàrem a Gatamoix i quan vérem aquella dessolació i ruïna, que semblava que hi havia passat per damunt la guerra europea (Es refereix a la Primera Guerra Mundial 1914"1918)...»

Quantes il·lusions i esperances de la gent humil esdevingueren fum en aquella desfeta. Inútil va esser el sacrifici de tots aquells que aixecaren els seus habitatges amb les pròpies mans i també de tots aquells altres que enfrontats al clima de s'Albufera varen morir de paludisme. Molts sacrificis romandrien, ja per a sempre, estèrils, i Gatamoix entrava en la nòmina dels pobles fantasmes.