Miquel Ferrà i Martorell02/12/98 0:00
TW
0

Molt avorrida devia tenir la seva existència aquest gran pensador en llengua castellana, Àngel Ganivet, nascut a Granada el 1865, que ideològicament solen incloure els especialistes entre els membres de la generació del 98, quan decidí de matar-se. La seva obra d'assaig i narrativa molt personal inclou tot un seguit de temes ben diversos però quasi tots girant entorn de la trista realitat espanyola del moment. Potser el seu llibre més important sigui Idearium español, publicat un any després de la seva mort i on dóna les claus de les virtuts i defectes dels seus compatriotes. De la resta de la seva producció cal destacar Granada la Bella, La conquista del reino de Maya por el último conquistador español Pío Cid, El porvenir de España... La seva feina de diplomàtic en el nord d'Europa accentuà probablement el seu caràcter ombrívol i pessimista. N'hi ha prou, per veure tal cosa, de llegir Cartas finlandesas, que varen veure també la llum després de la seva mort, el 1899, i Epistolario i Hombres del norte, que aparegueren molt més tard, el 1905.

Però, com va ser el darrer drama d'aquest home amargat? Ganivet, trenta-tres anys, barbut, elegant, viatja en vaixell pel riu Dwina i es dirigeix, des de Riga, al Consolat espanyol de la ciutat d'Hagemberg. El vaporet navega lentament. Els metges li han diagnosticat mania persecutòria però ell no n'ha fet gens de cas. Com a titular del Consolat fa aquesta ruta amb una certa freqüència, des de la seu de l'ambaixada a la seva oficina. És un hivern molt fred. Hi ha boira. De sobte, Ganivet comença a parlar tot sol. Sembla al·lucinat. Com si s'enfrontàs als genets de l'Apocalipsi que cavalquen per damunt dels niguls. I desesperat es llança de cap a les aigües gelades. Algú cridà allò d'home a l'aigua i els mariners fluvials varen treure cordes i flotadors. El rescataren desmaiat i el reviviren. Quan ja el creuen fora de perill, el cònsol espanyol torna a saltar per la borda i desapareix sota el corrent conglaçat. Aquesta vegada el treuen mort. Potser l'origen de tot caldria cercar-lo sis anys abans, en un ball de carnaval, a Madrid, que celebra tot el cos diplomàtic. Allà coneix Amelia Roldán, amb la qual tindrà un fill. Però aquesta relació és tempetuosa i afecta Ganivet físicament i psicològica. Quan un any després és nomenat cònsol a Helsinki se li manifesten seriosos símptomes de paràlisi progressiva. En realitat es tracta d'una infecció sifilítica i això, evidentment, li afecta el cap. Però entre les seves pàgines es pot veure la clara exposició del seu ideari tan real com pessimista. Analitza els esforços de l'home que després de lluitar anys i anys per aconseguir l'èxit, mor, quan manco s'ho espera, mentre la seva muller es juga els duros a Montecarlo o celebra un ball a Canes, d'un atac cerebral.