algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
18°

Joan Miquel Oliver: «És un disc un poc diferent de tot el que he fet fins ara»

Després d’un any de compondre les lletres i enregistrar-lo, aquest 14 d’abril Oliver traurà a la llum el seu nou treball titulat Pegasus

11640

Joan Miquel Oliver al seu estudi.

09-04-2015 | Foto: Marc Ferrà

Joan Miquel Oliver es defineix com una persona que es dedica a agafar la realitat que l’envolta i crear-ne una altra o bé una persona que va fent una crònica estètica del món que l’envolta. Aprengué a tocar la guitarra i començà a pujar damunt els escenaris fent música pels hotels de Mallorca quan era jove.

Ell ha estat el creador de les lletres dels nou discs del mític i conegut grup Antònia Font, també és guitarrista, cantant i escriptor, entre altres facetes. A part de la seva trajectòria dins aquest grup, Oliver de manera paral·lela i ara en exclusiva, també té una trajectòria musical en solitari, com a compositor, guitarrista i cantant.

El 2005 Oliver publicà, en solitari, Surfistes en càmera lenta i quatre anys més tard Bombón Mallorquín. I després d’un any de compondre les lletres i enregistrar-lo, aquest 14 d’abril Oliver traurà a la llum el seu nou treball titulat Pegasus.

El Diari de Balears ha entrevistat a Oliver per parlar sobre aquest nou treball i també fer un repàs a la seva trajectòria musical.

Com et sents més a gust, en solitari cantant i a la guitarra o com a guitarrista d’Antònia Font?

Quan ets només guitarrista la feina i el compromís és molt baix, tocar la guitarra comparat amb cantar pràcticament és una feina mecànica. Això té la seva part positiva i negativa, quan has de sortir a cantar, surts acollonat i si un dia tens la veu una mica malament, pots fer un petit desastre i la veu cada dia et canvia, els constipats i tot això; llavors és psicosomàtic, només en pensar amb la veu els mecanismes de defensa et creen com totes unes històries. Llavors si estàs nerviós o angoixat la veu et tremola, tot això amb la guitarra no et passa.

I això, té la part negativa i positiva perquè cantant passes por, però a la vegada estàs molt més implicat dins l’espectacle, ho vius completament. I amb la guitarra si et despistes una mica, pot arribar a tocar d’una manera més mecànica.

Sobre el nou cd Pegasus. Quins secrets podem trobar en aquest treball?

És un disc que realment és un poc diferent de tot el que he fet fins ara, perquè ha passat molt de temps des del meu primer disc, fa ja deu anys, i del segon fa set anys. I clar, jo sóc molt diferent.

I què creus que és el que més ha canviat d’aquells dos primers discs a Pegasus?

Amb Antònia Font els meus cds eren com a molt experimentals, complementaris, eren com una carrera paral·lela i ara ja no, el meu projecte principal és aquest disc i jo crec que això es nota.

Si ens centram amb les cançons del nou disc, la cançó Pegasus diu: «venim de pegasus saltant oceans» on és o que és aquest Pegasus?

És molt clar, és una gent que és a la platja amb la nina i comencen a veure llums, cosetes, ovnis diguéssim i aquest «venim de Pegasus» són els extraterrestres que venen dins d’una nau especial.

La cançó Flors de cactus expliques que tracta «d’un autor que no vol amagar-se darrere del seu personatge» aquest autor podria ser Joan Miquel Oliver?

Sí, clar, sóc jo. Moltes vegades a les cançons hi pot haver molts de personatges però com a mínim sempre n’hi ha un i és el cantant, és a dir, la veu. Jo per exemple, faig una cançó d’en Fitipaldi i jo a nen Fitipaldi no el conec de res, per tant jo em pos dins el paper, jo sóc un personatge que és un amic d’en Fitipaldi i que li està escrivint una cançó i xerrant amb ell en confiança, com si estàs en un bar. Clar, això és un personatge i arriba un moment no sé per què escrivint em vaig trobar que estava massa enfora de la realitat i vaig pensar: més val que em carregui el personatge. Que tots aquests muntatges, discs, tal no té sentit, jo som jo i s’ha acabat.

Per què dius que no té sentit?

Jo tampoc sé molt bé el que vull quan escric i no sé, tal vegada perquè trobava que era una cosa un poc massa fantasmada, massa exagerat.

T’atreviries a dir que aquest darrer cd és molt més madur que els altres?

No t’ho sabria dir, està més ben fet que els altres perquè tenc més experiència i m’hi he mirat un poc més. Però és cert que aquestes diferències que a curt termini semblen molt grans després amb el pas del temps veus que les diferències tampoc són tan clares. Per exemple, en els discs d’Antònia Font entre un cd i l’altre hi ha una diferència tècnica brutal i aleshores realment tampoc hi ha tanta diferència. Tu tens les habilitats que tens i pots fer més o menys feina però en realitat és la impressió que tu tens, llavors els resultats seran semblants a tot el que fas.

Centrant-nos amb la teva carrera artística. Quin és el preu que una persona com tu ha de pagar per arribar on has arribat?

Jo no he pagat res mai, en el sentit que jo sempre he posat per davant els meus impulsos, el meu instint i la meva espontaneïtat. Jo no he fet mai cap concessió, no hi ha el perquè de fer-ho. Tu pots ser sincer, fer la música que t’agrada i agradar-li a un nombre determinat de gent, si em diguessin ‘enlloc de fer un disc com a tu t’agrada el fas d’una altra manera, vendràs milions de discs’ però és que això no ho sap ni Déu. I si fos possible, després tu t’ho podries plantejar però és que no ho sap ningú.

Quin llegat t’agradaria deixar a la societat?

Cap ni un, jo tenc els meus discs i l’aportació que puguin fer aquests i els meus llibres a la meva cultura és molt limitada. Jo sóc conscient d’això i bàsicament em consider afortunat per poder dedicar-me al que vull, al que m’agrada i tenir un reconeixement. Ara, un llegat, no ho sé, jo faig el que puc.

Totes les cançons han de tenir un missatge o un rerefons?

Totes en tenen, el que passa és que la naturalesa o el caire d’aquest missatge o d’aquest rerefons pot ser molt diferent. Tu pots tenir un rerefons divulgatiu, un rerefons purament poètic, un rerefons temàtic i jo diria que les meves lletres tenen una vocació estètica i ja està.

Totes les lletres d’Antònia Font tenen un rerefons?

I tant que en tenen, el que passa és que moltes vegades el que la gent cerca d’una cançó no és el que troben.

Pregunta poc original, però obligada, Antònia Font, final obert o final tancat?

Final obert. Antònia Font érem un grup molt espontani, érem capaços de fer els desastres més grossos del món, érem molt ‘brutos’ i de la mateixa manera que ens vàrem juntar, ens vàrem separar i de la mateixa que ens vàrem separar ens podem tornar a juntar. El dia que ens pegui el punt, anam a fer un ‘cubata’ i algú ho diu i ja estaríem tornant a tocar. No hi ha res premeditat en tot això.

Per tant, el final d’Antònia Font no va ser premeditat?

Gens.

Ara presentes aquest nou treball, però quins són els teus plans de cara al futur?

Estic esperant a començar la gira, és que ara és tot com una bogeria però quan comenci la gira, ja està tot assajat i ja és qüestió d’entrar en una rutina i anar tocant i a tornar a començar a pensar a veure quina hauria de ser la nova feina, però ara no hi vull pensar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris