Massificació turística

Entitats ecologistes i contra la turistificació de Mallorca envien una carta als turistes: «No vingueu»

Imatge d'una de les grans manifestacions celebrades a Palma contra la massificació turística. | Foto: E.P.

TW
5

Continua la lluita contra la massificació turística i el col·lapse que pateix Mallorca. Set entitats ecologistes i contra la turistificació de Mallorca han remès una carta als turistes, en la qual els acusen de ser la «font del problema» dels residents i els demanen que no vinguin a l'illa, ja que Mallorca ja «no és el paradís» que els volen vendre, perquè «s'ha espremut l'illa fins a límits insospitats, fins a arribar al col·lapse que ara mateix es pateix».

La missiva, signada per SOS Residents, Menys Turisme Més vida, el GOB, GADMA, Grup Amics de la TerraMallorca, Alternativa per Pollença, Brunzit i Amics de la Vall de Coanegra, comença amb un «benvolguts turistes» i un record a la «llarga tradició turística» d'una illa, que ha «fet història pel que fa al turisme», la qual cosa «fins fa poc, era un motiu d'orgull», i no obstant això, «ara mateix s'ha convertit en el problema més gran» de la ciutadania.

En aquest sentit, les entitats han lamentat en la carta com s'ha passat de la Mallorca dels anys 70, on «la convivència entre turistes i residents mantenia un equilibri», gràcies, a parer seu, al fet que «una part de la població treballava per a ells, però existien altres sectors productius», a l'actual, que «s'ha convertit en una destinació turística per excel·lència».

«S'ha espremut l'illa fins a límits insospitats, fins a arribar al col·lapse que ara mateix patim», han denunciat. «Els diners que mou la indústria turística ha atret a persones que mercantilitzen la nostra illa a tot el món; l'avarícia i cobdícia d'hotelers, polítics, inversors immobiliaris i ‘paràsits’ de tota mena ens han portat a una situació d'emergència», han subratllat.

Entre els problemes generats pel turisme els ecologistes destaquen la manca d’accés a l’habitatge

A conseqüència d'això, les entitats ecologistes i contra la turistificació han assenyalat alguns dels «problemes» que sofreixen els residents, entre els quals han destacat el «deteriorament del territori i de l'ecosistema, problemes en les infraestructures, serveis públics saturats, dificultats en els desplaçaments, disminució de la qualitat de vida, gentrificació, encariment desproporcionat del cost de vida i total impossibilitat d'accés a l'habitatge per a la població local».

«Això mai havia passat a Mallorca i la societat civil ha sortit al carrer. Ens hem mobilitzat per a exigir als nostres polítics que regulin aquesta situació i evitin un desastre major», han recordat, lamentant que «sorprenentment», els polítics «en lloc d'escoltar i prendre mesures per a revertir aquest drama, neguen la realitat i continuen promocionant el turisme en els diferents mercats emissors consolidats, com la Fira de Berlín, a més de crear-ne de nous».

«El seu únic objectiu és augmentar el nombre de visitants i generar més diners per a una minoria en una illa totalment sobresaturada», han criticat, aportant algunes xifres, basades en dades publicades, per a entendre la magnitud del problema.

Així, per exemple, les entitats signants de la missiva han carregat contra que «si Mallorca fos un estat independent, seria el segon en creixement absolut en els últims 40 anys, amb un 84% d'augment de població, només superat per l'Índia, amb un 91%», o contra que «en els últims 25 anys, mentre el nombre de turistes ha augmentat més d'un 30%, Balears ha caigut en el rànquing de renda per càpita a Europa, passant del lloc 48 al 148», la qual cosa evidencia que «més turisme ja no genera riquesa, sinó pobresa».

A més, han retret que «cada any, per cada habitant de les illes, es reben 15 turistes -cosa que significa que la pressió humana es multiplica per 15 en el territori-» i que «aquest és el tercer any consecutiu en el qual es baten rècords absoluts de visitants a Mallorca». De fet, «el 2024, l'Aeroport de Palma va registrar més de 33 milions de passatgers, un 7% més que en 2023» i «per a 2025 s'espera un augment del 6%». D'igual mode, «el turisme de creuers desembarcant en el Port de Palma també es preveu que augmenti fins a arribar a 1,8 milions de passatgers».

Per tant, «és insultant que els nostres polítics utilitzin el concepte de ‘sostenibilitat’ cada vegada que parlen de turisme, perquè res està més lluny de la realitat», han considerat les entitats. «Els polítics ens diuen que volen impulsar la desestacionalització de l'oferta turística», han recordat, apuntant que «això significaria reduir l'afluència de turistes en temporada alta, distribuint-los al llarg de l'any». No obstant això, han precisat, «allò que realment estan fent és exactament el contrari: mantenir l'ocupació al 100% en temporada alta i omplir Mallorca de turistes també la resta de l'any».

Les entitats ecologistes asseguren que el turisme està «destruint la terra que estimam»

Així doncs, «Mallorca no és el paradís que us estan venent», han advertit als turistes. «La població local està enfadada i ja no som hospitalaris, perquè estan destruint la terra que estimam i molts residents han d'emigrar perquè l'illa és inhabitable», els han explicat. «Posau-vos en el nostre lloc!», els han instat.

Amb aquestes paraules, les entitats signants de la carta han decidit que «és hora de fer una passa al capdavant», ja que, segons han censurat, els governants de l'illa «no ens escolten», i han demanat als turistes el següent: «No vingueu. No necessitem més turistes; de fet, sou la font del nostre problema».

«Sempre hem tractat bé a aquells que han visitat la nostra illa amb el respecte que aquesta es mereix», han reiterat, però «en aquest moment, no ens queda més remei que demanar la vostra comprensió i que entengueu que els mallorquins diem basta». «Quedeu-vos a casa!», conclou aquesta missiva remesa als turistes.

Punt de vista
Miquel Ripoll

Col·lapse social

Miquel Ripoll

La massificació turística que pateixen les Balears, especialment Mallorca, és una realitat inqüestionable. Fer com fan els hotelers i el Govern de defensar que la massificació només afecta «quatre carrers de Palma» és no veure la realitat o, molt pitjor, voler maquillar-la, amargar-la. Tal com han posat sobre la taula les entitats ecologistes, rebem any rere any una allau de turistes que no atura de créixer i que, no obstant això, no es tradueix en una millora de la qualitat de vidadels residents. Tot el contrari. No és agosarat afirmar que, si continuam amb aquest ritme, ens aproparem ben aviat al col·lapse social. Cal una alternativa al monocultiu turístic depredador. Com fa molt temps que clama la societat civil: «És ben hora d’aturar».