El Suprem diu que només es poden prohibir els pisos turístics si els estatuts de la comunitats de veïns ho fixen expressament

Els magistrats de la Sala Civil expliquen que «la mera descripció de l'immoble, amb la indicació de la destinació dels seus pisos o locals, no suposa una limitació de l'ús o de les facultats dominicals, sinó que la seva eficàcia queda condicionada al fet que hi hagi una prohibició fundada en una estipulació clara i precisa que l'estableixi».

Així es pronuncia l'alt tribunal en una sentència, recollida per Europa Press, en què estudia un cas en què els estatuts només contemplaven prohibicions per a consultoris, clíniques de malalties infecto contagioses i per a fins il·legals, així com instal·lació de motors o màquines que no siguin usuals per als serveis de la llar, activitats immorals, incòmodes o insalubres.

La comunitat de propietaris va portar l'assumpte als tribunals perquè volia que es declaràs que l'activitat de lloguer turístic d'aquest habitatge era «contrària» als estatuts perquè es tracta d'una «activitat molesta i incòmoda».

Els jutjats de primera instància de Madrid varen desestimar la demanda. Disconformes amb la decisió, la comunitat de propietaris va elevar l'assumpte a l'Audiència Provincial de Madrid, que li va donar la raó i va declarar que l'activitat de lloguer turístic a l'esmentat edifici incomplia els estatuts. Finalment, el propietari de l'immoble ha acudit al Suprem.

Ara, els magistrats de l'alt tribunal resolen que en aquest cas no es prohibia als estatuts de forma expressa la destinació turística dels pisos, per la qual cosa donen la raó al propietari de l'immoble en qüestió i no a la comunitat de veïns.