MÉS reclama que el Govern treballi per acabar amb l’infrafinançament de les Illes Balears

«Una de les grans constants en la història espanyola és l’espoli fiscal a aquesta terra i la seva gent. Un tractament que no rebem en exclusiva, el compartim amb aquell mapa persistent que vostès rebutgen, però que sempre apareix: el dels Països Catalans», ha assegurat el coordinador general i portaveu parlamentari de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia. En aquest sentit, Apesteguia ha criticat la proposta que el Govern espanyol ha fet en matèria de condonació de deute, que «per a Més per Mallorca resulta del tot insuficient i injusta per a les Illes Balears», però també l’actuació que al respecte hi va tenir l’executiu de Prohens: «Vostès no s’hi han oposat en un sentit de país, sinó de partit. En lloc de defensar els interessos de les Illes Balears, varen telefonar a Génova. I va actuar amb aquesta lògica. I tot per l’anticatalanisme de sempre, amb la retòrica de sempre».

«La realitat és que les Illes Balears suportam el 2,8% del deute, però només rebrem el 2,1% de la condonació. Sap amb qui hauríem d’haver protestat? Idò precisament amb Catalunya, que té el 27,6% del deute autonòmic però només reb el 20,5% de la condonació, i amb el País Valencià, que té el 18,6% del deute i només es beneficiarà del 13,5% de la condonació. I per què no han fet aquest front? Perquè tenen terror a aquest mapa, que sempre, sempre, sempre es repeteix. I perquè a en Feijóo no li interessava», ha etzibat Apesteguia al vicepresident del Govern. «Perquè la condonació neix on neixen la immensa majoria dels nostres problemes: en l’infrafinançament crònic que patim. Crònic perquè persisteix des de fa segles i ha perseverat amb governs progressistes i conservadors, de PSOE i de PP», ha criticat Apesteguia.

Davant aquest fet, Apesteguia ha reclamat que l’Executiu doni compliment a allò a què es va comprometre amb la moció de MÉS aprovada el 31 d’octubre de 2023: «fer una campanya informativa per a fer entendre a la ciutadania la importància del sistema de finançament autonòmic i la seva reforma i bastir un gran front social, econòmic i polític per a anar a Madrid amb més força, la de tota una societat».

En aquest sentit, Apesteguia ha afirmat que «per a MÉS l’autonomia fiscal que ens cal és la de Portugal i el finançament que ens fa falta és el de Malta. Però davant aquesta plena sobirania i, fins i tot, des de la seva versió constitucional, que és el concert econòmic, podem pactar algunes coses per millorar el sistema de finançament autonòmic general».

Així, el portaveu parlamentari ha reivindicat la necessitat d’una major simplificació i transparència, la publicació de les balances fiscals, un IVA autonòmic, un mecanisme que asseguri un equilibri vertical entre els recursos disponibles per l’administració estatal i les comunitats autònomes, el compliment del principi efectiu de suficiència o la inclusió d’una compensació justa i proporcionada de la població flotant, els nous costos fixos que els increments de la població generen, la insularitat i el diferencial de cost de la provisió de serveis entre els territoris, resultat dels diferencials del cost de la vida.

També la necessitat de la previsió de mecanismes d’estabilitat que garanteixin poder fer front a les necessitats de despesa en els moments del cicle econòmic amb menor activitat econòmica, una major descentralització dels ingressos en correlació a la descentralització ja existent de les despeses, a més d’una millora de la capacitat normativa de les comunitats autònomes, a fi de donar més seguretat als ingressos, sense que aquests depenguin de lliuraments a compte o futures liquidacions que no s'ajusten als cicles de les economies autonòmiques.