La diputada d’Unides Podem al Parlament de les Illes Balears, Cristina Gómez, ha carregat durament contra el Govern pel Decret de mesures d’habitatge anunciat divendres que «es limita al municipi de Palma» i han anunciat una proposició de llei de «mesures fiscals per evitar l’especulació i l’acaparament immobiliari» que ja ha estat registrada. Aquesta és «de caràcter tributari» i pretén «lluitar contra l’augment de preus i, sobretot, contra l’acaparament». A través de la «modificació del Decret legislatiu 1/2014» que aprovà el text refós de disposicions legals de la nostra comunitat autònoma en matèria de tributs cedits per l’estat, concretament «imposa resolucions patrimonials» i «l’impost d’actes jurídics documentats». L’exposició de motius, que acompanya l’esmentada iniciativa presentada per UP, «documenta i explica», amb «literatura científica tributària» i amb «experiències nacionals i internacionals», com «tocant els gravàmens dels impostos es pot baixar la tendència a l’alça dels preus en la compra d’habitatge», expliquen des de la formació morada.
Entre altres modificacions, la proposició de llei busca «incrementar el gravamen en compres d’immobles superiors a un milió d’euros»; també mesures «en contra de l’acaparament» que, segons Gómez, és un factor «molt important» davant «la tendència que s’està consolidant» on «els habitatges estan concentrats cada vegada en menys mans». L’acaparament de l’habitatge «provoca una dificultosa capacitat de negociació a l’hora de buscar lloguers assequibles dintre del mercat lliure», motiu pel qual la formació morada proposa la modificació del «tipus de gravamen general de les operacions immobiliàries» que «a partir del milió d’euros passa al 13%» i «a partir dels dos milions al 15%».
La proposta de llei també inclou una addició, concretament a l’article 10 bis de l’esmentat decret, sobre «introduir aquest tipus de gravamen incrementat aplicable a la transmissió onerosa d’immobles d’ús residencial en els quals l’adquirent és titular de tres o més habitatges». Aquesta addició, fixa un 20% d’impost en el cas de transmissions oneroses d'immobles «de persones físiques o jurídiques titulars de tres o més immobles d’ús residencial, exclosos òbviament trasters i garatges». Pel que fa a la transmissió d’edificis sencers, independentment de «si hi ha divisió horitzontal», la proposta dels morats preveu també un 20% de gravamen amb independència del nombre d’immobles dels quals en són titulars. Gómez ha reiterat que és una mesura dirigida a «grans tenidors, fons voltor i totes les entitats jurídiques de tipus institucional des del punt de vista jurídic». És a dir, aquesta proposta concreta inclouria dos tipus d’operació: la primera, «absolutament lligada a qui compra: el tenidor de tres immobles o més» al qual sol·liciten un gravamen del 20%; la segona, «per la transmissió d’edificis sencers, tant si són horitzontals com si no». Finalment, la proposició de llei també inclou una modificació per tal «d’incrementar el tipus de gravamen per determinades operacions immobiliàries» que fa referència a l’impost d’actes jurídics i documentals.
La diputada d’Unides Podem també ha aprofitat la roda de premsa per recordar que demà preguntarà al conseller d’habitatge pel nombre de «famílies que s’han beneficiat del decret d’emergència habitacional de l’estiu del 2023». «Molt ens temem que no n’hi ha ni una», explica Gómez, qui demana «honestedat» al conseller i que reconeguin el nombre de famílies ateses. Per a la diputada menorquina tota la política del Partit Popular «és propaganda, tot és fum de formatjades».
La formació també ha carregat contra el requisit «d’anys de residència exigits per a poder accedir» als habitatges de preu limitat i que «fins ara havia estat d’uns dos anys». No obstant això, el PP, «recollint l’imaginari quasi de VOX d’afavorir només la gent d’aquí, està entrant propostes, a diferents municipis per a exigir una residència de deu anys», explica la diputada. Gómez ha estat contundent dient que exigir 10, o inclús 5, anys de residència «fa olor de racisme, a no acceptar que aquí hi ha molta gent que ajuda a aixecar el país i que tal vegada no duu deu anys». Des d’Unides Podem defensen que «la política pública es faci per residents» però no demanar més de dos anys i que, en tot cas, «els anys extra puguin sumar en el còmput global de la puntuació».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.