I si quan vegis que has ajudat els nazis és massa tard?

Com a mínim et sonen aquells versos, atribuïts a Bertolt Brecht però escrits realment per Martin Niemoller que adverteixen que:

«Primer varen venir a buscar els comunistes
i no vaig dir res perquè jo no era comunista.
Després varen venir pels jueus
i no vaig dir res perquè jo no era jueu.»

Saps que Mussolini, Franco i Hitler eren uns tarats, assassins, criminals sanguinaris i, fins i tot, qualque pic has posat en pràctica regla de Godwin que diu que «a mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es produesqui una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u».

A més a més, és probable que no ignoris que que l’ascens del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya va ser gràcies a una majoria de gent que els varen donar suport de bona fe i des de la ignorància del que vendría quan arribassin al poder.

Amb més o menys detall coneixes els fets i malgrat això, rius les gràcies als neofeixistes d’allà i d’aquí. Justifiques les seves barbaritats. Cerques explicacions esotèriques a les seves evidents salutacions nazis. Relativitzes la seva perillositat, et deixes entebanar perquè han posat de cara amable una dona (i tens els sants dallons d'acusar cínicament de masclista a qui t'ho retreu) i tens tota una teoria segons la qual no és exacte anomenar-los nazis, feixistes… I els infles amb els teus comentaris, repiulades… i, fins i tot, amb el teu vot.

I malgrat tot, un dia, la seva víctima seràs tu.

I quan en siguis conscient, serà massa tard.