Prohens reivindica «l'orgull de tenir dues llengües, una de pròpia i una llengua comuna que ens uneix amb la resta d'Espanya»

La presidenta del Govern, Margalida Prohens, ha apuntat que al Dia de les Illes Balears se celebra «molt més que la redacció d'un marc normatiu, un acte administratiu, una votació o una publicació en un butlletí oficial», en referència a l'aprovació del primer Estatut d'Autonomia de les Illes Balears el 1r de març de 1983.

«Celebram l'orgull de ser d’aquí, l’orgull de ser de les Illes Balears. L’orgull de les nostres quatre illes, de ser un poble singular i amb caràcter, amb una història rica i una cultura genuïna», ha expressat.

De la mateixa manera, ha tengut paraules de record per als que ja no hi són però que «han contribuït a fer dels balears i de les Balears el que són i els qui són». Així, ha rememorat Gabriel Escarrer, a qui ha qualificat com un home que «va contribuir a transformar l'economia de les Balears», i a Francesc Antich l'ha destacat com un «home de diàleg» i «una figura indispensable per a la construcció de les Balears».

Prohens també ha dedicat unes paraules a la realitat lingüística de les Balears: «Orgull de tenir dues llengües: una de pròpia -que ha donat versos i reflexions com el de Josep Maria Llompart, un dels intel·lectuals més destacats i autors més prolífics de les nostres Illes al segle XX, de qui enguany commemoram el centenari del seu naixement amb la celebració de l'Any Llompart-, - i una llengua comuna que ens uneix amb la resta d'Espanya i amb les comunitats balears a l’exterior. Dues llengües que conviuen i que estimam».

A més, Prohens ha reivindicat les Illes Balears com una terra de «gent treballadora», «dinàmica» i «generadora d'oportunitats», que l'han convertida en la comunitat «on creixen més els llocs de treball».

Tot i això, també ha reconegut el greu problema de l'habitatge que afronten les Balears però ha apuntat que treballa per «treure al mercat més habitatge per a viure-hi». D'aquesta manera, ha esmentat que l'actuació de les administracions i la iniciativa privada ha «permès» planificar gairebé 5.000 habitatges, però ha admès que «queda molt per fer».

La presidenta ha posat en valor el perfil innovador de les Balears que «cada dia ofereix nous avenços en investigació», especialment en l'atenció sanitària.

De la mateixa manera, ha ressaltat el fet que les Balears siguin una «potència turística» que, any rere any, «atrau visitants de tot el món per a conèixer i gaudir», als quals se'ls rep «amb hospitalitat».

«Balears va liderar el naixement del turisme de vacances a Espanya i arreu del món, ara s'ha fet un pas endavant per tornar a liderar el turisme, més sostenible i més responsable, el turisme del segle XXI a les Balears», ha reivindicat.

En el seu discurs, Prohens també ha dedicat unes línies a la recent disputa pel finançament autonòmic i la condonació del deute, en assenyalar que les Balears «creuen a l'Estat de les autonomies» però no volen ser «més que ningú», ni «menys que altres».

Un altre dels temes que ha abordat Prohens ha estat el de les migracions i ha remarcat que a les Balears «no se'l pot deixar soles davant la crisi migratòria», perquè, segons assegura, «no és una qüestió solidaritat, sinó de capacitat».

Per aquest motiu, ha reclamat al Govern espanyol la «protecció de les fronteres», «lluitar contra les màfies» i «activar tots els mecanismes europeus».