Joan Planes (ASM) a la Diada valenciana: «Hem de deixar de ser colònia espanyola per a poder ser uns Països Catalans pròspers»

Aquest dimecres, en el marc de la Diada del País Valencià, s'ha fet la tercera trobada de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans al Teatre Miquelet de València.

A l'acte hi han intervengut els presidents de la Plataforma Decidim, l'Assemblea Nacional Catalana i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Zahia Guidoum, presidenta de la plataforma Decidim, ha dit en començar la intervenció que l'acte pretén denunciar que «el País Valencià era una colònia interna de l’estat espanyol».

Lluís Llach també s’ha referit a l’espoliació fiscal que l'Estat espanyol perpetra: «som la seva colònia més poderosa que els queda econòmicament, governi qui governi i està claríssim que ells ho tenen sempre present.»

En nom de l'ASM ha parlat el seu presidents, Joan Planes que ha dit que «hem de deixar de ser colònia espanyola per a poder ser uns Països Catalans pròspers i més igualitaris socialment i econòmica». Planes ha raonat que «donat que Espanya ha demostrat durant segles que és irreformable i que no té remei, hem conclòs que cal mobilitzar-se i comprometre’s políticament per autodeterminar-nos».

Planes ha fet una radiografia de la situació a les Illes Balears i ha dit que bona part dels problemes tenien a veure amb la sobrepoblació. «Als anys seixanta del segle passat, érem 400.000, ara som 1.238.000. Això és insostenible. Patim la sobrepoblació colonial que va demanar Calvo Sotelo als anys vuitanta i això té una quantitat de conseqüències i d’emergències inabastables» i ha denunciat els efectes sobre la identitat com a poble i la llengua i cultura pròpia que aquestes dades tenen.

Planes ha denunciat l’infrafinançament, el dèficit d’inversions i l’espoli fiscal de 5.200 milions que patim a les Balears.

El president de l'ASM ha conclòs que «Hem d’aspirar a un Estat propi i també a formar part d’un món global més just i sobre tot més treballador en la construcció d’una democràcia plena i evolutiva en el temps.

Comenta

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Comentaris

Per Joan Josep Llull, fa devers 16 hores

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:1menos mas

Per arruix, fa devers 19 hores

Si antes (hace 60 años) éramos 400.000 y ahora 1.200.000, ¿Qué conyos habéis hecho para evitarlo?. Vosotros y los anteriores.

Valoració:0menos mas

Per De Salses a Guardamar, fa devers 21 hores

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Valoració:-2menos mas

Per del Rosselló a València, fa devers 21 hores

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936):

"Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança."

Valoració:-3menos mas

Per un sol president, fa devers 21 hores

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981:

"Per anar bé necessitaríem un sol president [...] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President [...] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral."

Valoració:-3menos mas

Per Catalunya, però no com el Principat tot sol, fa devers 22 hores

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:-2menos mas

Per Catalunya i prou, fa devers 22 hores

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)».

Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981)

Valoració:-2menos mas

Per Tinga lo nom de Catalunya, fa devers 22 hores

Fragment, amb ortografia obsoleta, del discurs de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873:

"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."

Valoració:-2menos mas

Per l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans, fa devers 22 hores

"La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca".

Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)

Valoració:-1menos mas

Per on parlam la llengua del rei En Jaume, fa devers 22 hores

«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume».

Miquel Ferrà (1932)

Valoració:-3menos mas