Talment com una Penèlope que de dia, teixia un sudari per al seu sogre i de nit desfeia tot el que havia cosit, i així l’obra restava interminable, el Govern espanyol de Pedro Sánchez, davant les llums i els taquígrafs demana l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec a la Unió Europea i, després, maniobra en la obscuritat per impedir-ho.

La nova puntada al teixit etern l'ha feta la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que ha informat que la Cambra avaluarà l'impacte que tendria reconèixer el català, el basc i el gallec com a llengües d'ús en les seves sessions plenàries, «un pas decidit per la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, per a comptar amb dades suficients abans de decidir sobre la reiterada petició del Govern d'oficialitzar aquestes llengües a la Unió Europea», diuen.

Així ho ha plantejat la pròpia Metsola a la resta de la Mesa del Parlament aquest dilluns en una reunió a Estrasburg, en la qual la presidenta ha informat també de la darrera carta enviada pel Govern espanyol «defensant aquesta mesura», segons han indicat a Europa Press fonts parlamentàries.

En concret, la feina d'anàlisi correspondrà al Grup de Treball de la Mesa sobre Llenguatge dels Ciutadans i Serveis Lingüístics que integren cinc vicepresidents de l'Eurocambra, entre ells, el valencià Esteban González Pons (PP) i el català Javi López (PSC).

El grup de treball, que va ser creat el mes de setembre passat, té com a president un eurodiputat liberal eslovac, Martin Hojsík, i compta també amb un representant de l'Esquerra europea, el francès Younous Omarjee, i un altre dels ultraconservadors d'ECR, la italiana Antonella Sberna.

Fa anys que se sap que quan Napoleó no volia que es resolgués una qüestió, creava una comissió.