Prohens: «El turisme és i continuarà sent la principal font de riquesa de les Balears, una cosa de la qual estar orgullosos»

Som molts els que no nos sentim gens orgullosos de la quantitat exagerada de llocs de feina poc qualificats que genera el turisme-tot-s'hi-val sense límit; de l'ús d'habitatges (del dret a l'habitatge) com a vulgar mercaderia especulativa en comptes d'aplicar l'article 47 de la sacra constitució espanyola, si aquell que diu : "Tots els "espanyols" tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics [sic]"; de la destrucció del teixit social i comercial autòcton a municipis sencers; de la destrucció del patrimoni urbà, paisatgístic i natural, que de vell antuvi era la mare dels ous (?!) del turisme-tot-s'hi-val..., de la massificació pura i bèstia a tot l'arxipèlag on els límits son molt més palpables i observables que en territoris continentals... i de tota la resta de "danys" col·laterals del turisme-en-massa- sense-límit que pateixen els habitants de les Balears. Turisme en massa-tot-s'hi-val-no-límits ? No, així no. Sí a l'economia molt més diversificada, tal com recomanen els economistes, principalment per a produir productes essencials. Sí a la promoció, manteniment i potenciació de l'agricultura, base de l'alimentació humana i que alhora contribueixen a la conservació de molts d'espais naturals, i d'indústries relacionades amb la transformació dels productes agrícoles, etc La malaurada pandèmia de la Covid-19 no serví per a res, la memòria humana pareix que és molt curta de gambals. Els guanys econòmics i socials a mig i llarg termini, que beneficien molta de gent, son molt millors que els guanys a costa de patrimoni que és de tothom, a curt i curtíssim termini, directes en doblers que solament beneficien uns quants.

Que duda cabe que el turismo es riqueza (para unos más que para otros), pero como tal tiene muchos inconvenientes. Empezando por unas aglomeraciones que pese a la riqueza nos fastidian la vida. Sin olvidarnos de la otra aglomeración. Que se queda y procrea. Vivienda y tráfico y saturación en hospitales. Y por si fuese poco, el turismo, indirectamente, ha matado la pequeña industria, el campo y la ganadería. Ahora no producimos nada. O sea, que menos lobos Caperucita.