Albares: «Els ambaixadors espanyols han de continuar defensant l'oficialitat del català, basc i gallec a la UE»
El ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat que va demanar als ambaixadors espanyols a l'estranger que defensin l'oficialitat del català, basc i gallec a la Unió Europea «amb orgull, perquè és interès nacional».
També a Illes Balears
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Vox continua donant creu
- Neix una aliança cooperativa per a impulsar comunitats energètiques a nivell estatal
- II Trobada de Dones dels Països Catalans: «Hem de fer la xarxa de dones més gran i més diversa, per a treballar pel País i per la gent que l’habita»
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Desemmascarem-los. Quin cinisme, quanta hipocresia i quanta mala bava que gasten des del xovinisme espanyol. No en feu cap cas de la ignorància supina del xovinisme espanyol més carca i caspós. Per a començar en 1958, el primer reglament (és el què ara ha d'incloure-hi el català) del Consell de la Unió Europea instituí l'alemany, el francès, l'italià i i el neerlandès com les llengües oficials primigènies de les Comunitats, després s'hi han sumat les llengües oficials sol·licitades pels estats que s'hi han afegit. L'estat espanyol l'any d'ingrés, el 1986, solament en demanà l'oficialitat de la llengua espanyola/castellana, s'oblidà del català/valencià, ha esperat 37 anys i tothom sap perquè ara en demanen l'oficialitat de la nostra llengua. Benvinguda siga !; ara hi ha 24 llengües oficials (el català ocuparà per nombre de parlants el lloc 13), i quina coincidència, d'ençà el 1958, ni del 1986, mai cap xovinista espanyol havia dit que hi sobrés cap llengua de les ja oficials. Tot d'un ara hi ha individus que els hi sobren "algunes"; la política lingüística de la UE promou la diversitat lingüística i el multilingüisme, idò hi dedica fons per a programes dedicats a l'aprenentatge de les llengües oficials amb l'objectiu que es coneguin dues llengües a més de la llengua materna, sense aplicar cap criteri "importante-del-mundo-mundial"; la majoria d'institucions de la Unió utilitzen, en les seves sessions internes de treball, fins a tres llengües dites de treball : L'anglès, l'alemany i el francès, per la qual cosa no son ni "quatre" ni "cinc" i les següents per nombre de parlants son l'italià i el polonès. Cal desemmascarar farsants que intenten vendre'ns sopars de duro que no es creuen ni ells i alhora els parlants de la llengua catalana perdre la por a la supremacia xovinista espanyola i recuperar (ja n'és l'hora) l'autoestima i el respecte a la llengua. El català ha d'ésser llengua oficial de la Unió Europea, malgrat l'odi que ja coneixem i patim del xovinisme espanyol.
En la UE sobran la mitad de las lenguas. Solo cuatro o cinco, por supuesto las mas importantes del mundo mundial. Y nada más. Gastos inútiles y egos de campanario ¿Para qué necesitan el "cullons noi"? Además allí, solo habitan ESTADOS no regiones.
A sobre encara se'n fotent. El mateix estat i el mateix Cos Diplomàtic que va perseguir el DiploCat, va prohibir, censurar, boicotejar i reventar conferències, actes, exposicions, debats etc alguns protagonitzats personalment per performances dels propis diplomàtics espanyols (alguns fins i tot deuen ésser els mateixos), durant anys, ara quina credibilitat tenen davant la resta dels 26 estats membres de la Unió Europea, si tot d'una ara es "dediquen" a "defensar" la llengua catalana / valenciana, a més a més una llengua en la qual no hi han cregut mai, ans al contrari ?