PP i VOX s'han desmarcat aquest dimarts de la lectura d'un manifest -signat per Més per Menorca, Unides Podem, MÉS per Mallorca i PSIB-PSOE- en homenatge i record de totes les víctimes del cop d'Estat, la guerra i la dictadura.

Els diputats de les formacions d'esquerra han destacat que el restabliment de la democràcia, després de 40 anys de dictadura, ha estat una «fita transcendental» de la història recent i «un dels grans èxits de la transició».

«La transformació de les institucions, de la societat civil i el recorregut de quatre dècades des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia a les Balears ens permet abordar la relació amb la història de la nostra democràcia des de la convicció que conèixer-la és la millor garantia per no repetir els errors del passat i, per tant, per assegurar el futur sobre els pilars de la pau, la llibertat i la convivència», cita el manifest.

En aquesta línia, també ressalta que un element comú és el reconeixement institucional i social a les persones, col·lectius i entitats que han contribuït que avui es pugui gaudir d'una democràcia, i afirma que recuperar el llegat democràtic d'aquestes persones i entitats s'entén com «una afirmació de les llibertats democràtiques i com a voluntat de consolidar un futur comú de convivència, concòrdia i pau».

«La nostra societat té un deure de memòria amb les persones que varen ser perseguides, torturades, que varen perdre els seus béns i fins i tot la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat», continua el text, que valora també que la reparació i la dignificació representen, per tant, «un deure inexcusable en l'acció política i és signe de qualitat de la democràcia».

Així, també fa referència a la Llei de Memòria Democràtica, aprovada fa cinc anys al Parlament i que es fonamenta «en el ferm convenciment que el coneixement del passat recent contribueix a assentar la convivència, protegint de la repetició d'errors».

En coherència, la Llei situa les víctimes de la guerra i la dictadura franquista al centre de l'acció pública i de les polítiques de memòria democràtica, «que tenen per objecte donar compliment als principis del dret internacional dels drets humans de veritat , justícia, reparació i garanties de no repetició».

Per tot això, els grups signants acorden, amb el manifest esmentat, reconèixer totes aquelles persones que varen patir dany físic, moral o psicològic, o menyspreu dels seus drets, com a conseqüència d'accions o omissions que constitueixen violacions de les normes internacionals dels drets humans; rendir homenatge als homes i dones de les Balears i Espanya que varen comprometre la seva vida i llibertat en la lluita per la democràcia; desenvolupar actuacions per preservar i mantenir la memòria d'aquestes víctimes, i mantenir la commemoració del 29 d'octubre amb l'organització d'actes que recordin la ciutadania aquest dia de memòria i d'homenatge les víctimes.