Una força que «serà la sorpresa» d’aquestes eleccions espanyoles, ha assegurat el cap de llista de Sumar MÉS, per a aconseguir «feina decent per a tothom, frenar el canvi climàtic i un bon finançament». Vicenç Vidal s’ha mostrat convençut que «canviar la realitat és possible» i que «així ho ha demostrat Yolanda Díaz, la ministra que ha fet avanços socials pujant el salari mínim professional, multiplicant per quatre els contractes indefinits i situant l’atur en les quotes més baixes dels darrers quinze anys».
«Alguns apel·len al vot útil o al vot de la por però des de Sumar MÉS demanam el vot per fer polítiques d’esquerres reals, per l’autogovern de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Un vot per la vida, pel futur, per viure millor», ha assegurat el candidat.
«Vàrem començar la campanya parlant gallec i avui la continuam parlant en català», ha iniciat la seva intervenció Yolanda Díaz. «Parlarem la llengua que vulguem, aquí, on els bàrbars acaben de suprimir la direcció general de Política Lingüística», ha continuat la presidenciable en referència a l’estructura del nou Govern de les Illes Balears. «Som un país divers, un país de països, divers, plurinacional», ha subratllat Díaz, qui ha afegit que Sumar vol «un país per viure millor, sense repressió, pors ni odis». La líder de Sumar ha defensat que els ERTO estaven «especialment pensats per a les Illes Balears per salvar a la nostra gent de la pandèmia» on, a causa del monocultiu turístic, la crisi de la COVID va impactar fortament en l’economia de l’Arxipèlag. En aquest sentit ha afirmat que el sector turístic ha de «seguir avançant perquè les kellys i la resta de treballadors de no siguin d’usar i tirar». Yolanda Díaz ha demanat el vot el 23 de juliol per a ser «la primera presidenta verda» de l’Estat i ha promès que «es pot baixar el preu de la cistella de la compra i fer accessible l’habitatge».
La número dos de la llista de Sumar MÉS, Elisabeth Ripoll, ha explicat que, si ha donat una passa endavant per a integrar-se a la coalició és perquè «les llars com les que jo he conegut, on s’aixequen cada dia a les 6 del matí per dur endavant un projecte de vida, necessiten més que mai veus que les representin i les defensin a les institucions públiques, veus que treballin per aconseguir polítiques eficients per millorar la vida quotidiana i solucionar els problemes de la majoria social».
Uns problemes que passen, també, per combatre i minimitzar els efectes de l’emergència climàtica que es mostra «amb tota la seva virulència en dies com el d’avui, quan patim una nova onada de calor», ha assegurat el número tres de la llista, Esteve Barceló. «Els territoris insulars, i les Illes Balears en particular seran els indrets més afectats per aquesta crisi i per això és imprescindible plantejar el debat, de present i de futur, per superar el monocultiu turístic i aconseguir diversificar l’economia per ser més resilients. Tenim clar que impulsarem de manera decidida les energies renovables, la mobilitat sostenible i el transport públic», ha assegurat.
La número quatre de la candidatura de Sumar MÉS, Viviana de Sans, s’ha mostrat «il·lusionada perquè amb Yolanda Díaz, amb el seu tarannà i el seu talent, tindrem un país on l'excel·lència dels serveis públics i universals serà el nostre major orgull col·lectiu. Un Estat que serà exemple al món de com conjugar la prosperitat econòmica amb la justícia social i amb la sostenibilitat ambiental».
«Estic motivada perquè les polítiques de Sumar i Sumar MÉS permetran que a la meva illa, Eivissa, i també a Formentera, les famílies i la gent jove puguin llogar una casa a un preu assequible i així tenir un projecte de vida», ha conclòs.
20 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bla bla bla bla bla bla bla i res més.
"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022)
«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)
"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó." Josep Maria Llompart (1991) Pissarra_1992_n065.pdf
No saben la diferencia entre un país i un estat
Cataluña? De Barcelona a Gerona, y de Lérida a Tarragona… A nosotros déjennos tranquilos.
De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.
Totalment d'acord amb un païs de països catalans.
Ni una senyera entre el púbilc. La resta bla, bla, bla de la cap d'un partit estatal que a cada localitat on va diu el que el públic més o manco vol sentir. Un dels motius que ha provocat la derrota dels progres i el govern conservador actual a les Illes, és que els progres quan han governat aquests darrers vuit anys, no "han posat en valor" la política de normalització lingüística.