MÉS: «Lamentam el vot en contra de PSIB i Unides Podem a una esmena que pretenia recuperar els drets lingüístics dels consumidors perduts amb Bauzá»

En concret, l’esmena proposava introduir una nova disposició final anomenada 'Drets lingüístics dels consumidors' amb el contingut exacte de la anterior Llei de Comerç elaborada pel govern de progrés l’any 2001 en el seu article 8; això és:

• En els establiments regulats en aquesta llei, els consumidors tenen dret a ser atesos en alguna de les llengües oficials de les Illes Balears, i no podran ser discriminats o atesos incorrectament per raó de la llengua oficial que emprin.
• En els establiments al detall que disposen d’una plantilla laboral de més de tres treballadors, els consumidors tenen, a més, el dret de ser atesos en la llengua oficial de les Illes Balears que escullin.
• La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per als consumidors dels establiments oberts al públic han de ser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial. En els termes que reglamentàriament es determinin, els establiments comercials informaran els consumidors dels seus drets lingüístics mitjançant la col·locació dels anuncis corresponents.
• Les administracions competents promouran l’ús progressiu de la llengua catalana en les activitats comercials, com també en els rètols, símbols i distintius dels establiments comercials de les Illes Balears.

Segons el diputat de MÉS per Mallorca, Joan Mas ‘Collet’, «necessitam una aposta clara per la normalització lingüística per tal de garantir els drets lingüístics de la ciutadania i promoure un ús progressiu de la llengua catalana en les activitats comercials». Cal recordar que l’Estatut determina, en el seu article 4t, que «tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma» i que «les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears». A més, la Llei de Normalització Lingüística marca, en el seu article 1r, que cal “Crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l'ús de la llengua catalana per tots els ciutadans”. Entre d’altres.

Per la seva banda, els socis del Govern, PSIB i Unides Podem, s’hi han posicionat en contra i han fet caure l’esmena. Segons Mas, «és incomprensible que qui diu defensar l’ús social del català es negui a aprovar millores en els drets lingüístics de la ciutadania». «El PSIB i EU van votar a favor de la llei de 2001, que incloïa aquest apartat, vint anys després es desmarquen de la defensa de l’ús social del català», ha assegurat el diputat. Finalment, cal apuntar que la nova Llei de Consum es troba aturada per aquest mateix motiu.