La nova Llei de polítiques de joventut de les Illes Balears, aprovada aquest dimarts en el Parlament, és una normativa transversal que fomenta les polítiques d'emancipació, ocupació i serveis adreçats als i les joves i que ha estat consensuada amb els consells insulars i amb el sector.

«La Llei que hem aprovat és una llei de polítiques de la joventut», ha argumentat la consellera d'Afers Socials i Esports en la defensa que n'ha fet en el Parlament de les Illes Balears. «Teníem una llei de 2006 que recollia els drets generalitzats de la joventut, en educació, salut, accés a la cultura... i allò important és que aquesta llei recull drets específics per a la joventut i no drets que comparteixen amb tota la població».

En aquest sentit, la llei aprovada «se centra en el dret a fer polítiques d'emancipació i a partir d'ara totes les administracions públiques estan obligades a fer polítiques d'emancipació i, de fet, la llei ja reconeix que el 15% de tot l'habitatge públic s'ha de destinar al jovent; i l'altre dret és que de qualsevol programa que desenvolupi l'administració pública n'ha de fer un d'específic per al jovent.

Per exemple, si es fa un programa contra l'obesitat o el suïcidi n'ha de dissenyar un d'específic per al col·lectiu, per les seves necessitats i demandes específiques i la seva forma d'expressió diferents», ha explicat la consellera Santiago sobre una llei que també inclou, ha argumentat, «el dret a participació, que també és diferent, ja que el món associatiu ja no els resulta atractiu i s'organitzen més en grups puntuals per fer les seves demandes. La llei reconeix aquests grups com espais legítims de participació», ha apuntat la consellera.

Emancipació

Un percentatge mínim del 15% del parc públic d'habitatges de les Illes Balears ha de ser per al jovent, tal com preveu la llei, per garantir l'emancipació d'aquest col·lectiu, d'acord amb el percentatge que representa la joventut sobre el total de la població resident a les Illes Balears.

La llei estableix que serà obligatori un pla d'emancipació transversal, que consta de tres eixos: a més de l'accés a l'habitatge, també l'accés al treball i la formació permanent per millorar la qualificació dels i les joves, entesos com les persones compreses entre 16 i 30 anys. Cal tenir en compte que la taxa d'emancipació residencial ha caigut en una dècada gairebé a la meitat, ha passat del 35,6% al 17,8%.

Millora de la formació i ocupació

Per tal de millorar la qualificació del jovent, s'estableixen una sèrie de directrius en formació i ocupació. La Llei potencia la mobilitat per fer estudis a altres comunitats autònomes i alhora facilita el retorn voluntari dels i les joves que han hagut de partir fora de les Illes Balears. Pel que fa a l'ocupació, s'insta a promoure la millora de les condicions de feina dels i les joves per avançar cap a un model productiu basat en la innovació i impulsar l'aparició i la continuïtat de projectes d'emprenedoria jove.

Amb tot, la nova Llei de la joventut aprovada aquest dimarts renova per primera vegada en quinze anys la normativa vigent fins ara.