Mónica Oltra dimiteix dels seus càrrecs públics en ser investigada per suposat encobriment dels abusos sexuals de l'exmarit a una menor

Qualcú amb un mínim de coneixements de psicologia, pot pensar que una dona intel.ligent, advocada de professió, independent, feminista i amb un càrrec important com és la vicepresidència de la Generalitat Valenciana, posarà en perill la seva reputació, el seu càrrec, el seu partit i el govern autonòmic de València per un ex-marit, que ha demostrat ser una mala.peça i que seguramentt li devé donar molts de maldecaps i disgusts? Jo d'entrada, no m'ho crec. I sabent com son les dretes i que la calúmnia no els escarrufa, si no que els va molt bé per deteriorar a l'adversari, almenys de moment,m'inclin més a pensar que tot és una jugada bruta per tomar el gover valencià. Ja hem vist també per aquí, que ara els casos de menors tutelades del qual el seu partit encara en té més culpa, perque mai se'n va assebentar de res,,s'ha convertit en lae seva arma preferida per atacar als giverns d'esquerres. Desitg i esper, que hi hagi sort i que ho jutgi un tribunal com cal, no un que estigui polititzat.

Espanya no vol polítics honests, ni jutges, ni fiscals, els fan fora prèvia calúmnia si poden, si no ho fan amb destitucions exprés via jutjats, perquè paresqui més creïble i, sobretot, legal. El que han fet amb Mònica Oltra és una canallada, impropi d'un estat democràtic, però a la regna d'Espanya tot val, les clavegueres tenen prou merda per a tot el que faci falta. És vergonyós el que estan fent les televisions i diaris amb ella, sorprèn, o no, el silenci vergonyosament interessat del PSOE, es veu que també els fa nosa, que governin junts al País Valencià no vol dir res, o tal vegada molt. Mònica és un polític exemplar que no ha donat descans a la corrupció, ningú defensa els drets de les dones amb més fervor que ella, així i tot, els seus enemics la volen corrupta i celestina d'un exmarit amb qui res tenia a veure. Quan tot s'hagi aclarit i Mònica hagi demostrat la seva innocència, el mal ja estarà fet, els mitjans de comunicació se'n guardaran ben prou de tornar-li l'honor que les tertúlies i noticiaris interessadament li llevaren. Tot forma part de la mateixa capoladora que el tardofranquisme té per mantenir com sia l'actual règim borbònic; no en volen cap que no sia dels seus, talment feia Franco. Li desitj a Mònica tota la sort que és mareig, malgrat que la sort per ella ja és tirada, com passa amb el joc de trilers.

Al carrer!