Més per Menorca ha presentat una Proposició de Llei al Parlament perquè es modifiqui la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans (LAU). «L’objectiu és trobar una fórmula perquè les Illes Balears puguin limitar el preu dels lloguers esquivant el ‘veto’ del Tribunal Constitucional, que acaba d’anul·lar part de la llei catalana que limitava els preus dels lloguers», han explicat.
Més per Menorca proposa modificar la Llei d’Arrendaments Urbans per a limitar el preu dels lloguers
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El dret a un habitatge, igual que el dret a una feina, a la salut i a l'educació, son drets essencials per a que les persones disposem de un mínim de dignitat. Si ens comparem amb altres paisos democràtics europeus amb millors index de benestar social, a l'estat fem plorera.
No Fret: A ti las decisiones del T.C. solo te gustan cuando van en tu dirección. Si no te gustan, te limitas a tildarlos de especuladores.
Que controlin millor quanta immigració pot suportar el territori perquè el que no pot ser és obligar els propietaris a esdevenir una mena d'ONG . És absurd i injust carregar el problema de l'administració als arrendadors.
@I tant, hi ha medis suficients perque el que pontifica no passi.
Ja hi tornem ésser. El Tribunal Constitucional contra el bé comú, atacant l'interès general i defensant els especuladors
Otra sectaria que no tiene ni idea de lo que larga. "Yo propongo", "Yo quiero". Claro que quieres y.... yo también. Empecemos por decir que el problema de la vivienda, es prácticamente mundial. Pero aquí, en nuestras islas, lo es más debido a lo pequeñas que son y al exceso de población. Exceso que es inasumible y no se ha hecho nada. Como tengo algo de experiencia, le puedo decir a esta señora, que el inquilino paga lo que le da la gana, si es que paga algo. Y si lo llevas un poco más lejos (y se me entiende), desalojarlo representa dos y tres años de espera amén de muchos gastos. Y cuando llega el momento te destrozan la vivienda. No diré que todos sean iguales, pero muchos, si. El que quiera una vivienda, que se la compre. Y si no tiene posibilidades, tienen que ser los poderes públicos los que solventen el problema, no los arrendadores. Como no puede ser de otra manera, no quiero ver a nadie en la calle, A nadie. Y no quiero seguir para no alargar.