MÉS rebutja rebaixar el requisit lingüístic per accedir a la funció pública
La diputada de MÉS per Mallorca Joana Aina Campomar ha defensat aquest dimarts al Parlament que el català sigui un requisit i no un mèrit per accedir a un lloc de feina a la Sanitat Pública.
També a Illes Balears
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català
- Fan una crida a no adquirir productes d’Israel, com els comercialitzats per Illa Camp o Agromart
- El PI, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- El Col·legi Pedro Poveda celebra la vintena edició del seu Certamen Literari
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
¿I abans des 800 anys de que parles, com se xerrava?. Hem de suposar que no eren muts ni betzols.. Per qualquns, s'historia de Mallorca comença an es segle XIII. I aquets bergant parla de nacionalisme.
Totalment d'acord amb en Macià! Català: llengua oficial!!!
-La dreta "carca" de les illes preferiría que avans del català parlessim en "arameo" (conuntament amb el castellá per suposat).
Ens falta sebre escollir bé nostros representants an es parlament balear. Fora qui no defens obertament nostra llengo.
Completament d'acord amb la Sra Joana Aina Campoamor en que poder expressarse amb la llengua pròpia millora la salut. Poder expressarse amb la llengua materna dona més sensació d'estar a "casa" que és una sensació molt més saludable que sentir-se un extern.
A Balears és un mèrit no sebre català
El nacionalisme espanyol viu de les rendes de la castellanització franquista, que va fomentar la immigració castellanoparlant a les comunitats catalanoparlants, a damunt impedint que poguessen aprendre la llengua catalana i forçant la població autòctona a castellanitzar-se. Ara, els nacionalistes espanyols fan el mateix joc. Volen rebaixar el requisit de conèixer la llengua catalana amb dos objectius. D'una banda, volen impedir-ne l'ús normal i així forçar els catalanoparlants a castellanit-zar-se, renunciant als seus drets lingüístics. De l'altra banda, volen que els castellanoparlants percebin el català com una llengua innecessària i fins i tot imposada artificialment, sense tenir en compte que fa vuit-cents anys que els mallorquins autòctons la tenim com a pròpìa. Una vegada conseguit l'objectiu de debilitar l'ús del català,això servirà als nacionalistes espanyols per demanar noves rebaixes del coneixement del català, que a la vegada en debilitaran l'ús encara més, i això justificarà noves rebaixes... fins que conseguesquin extirpar-la i que tots els mallorquins (i tots els espanyols) siguem castellans. Per tant, no hem de fer cap concessió al nacionalisme espanyol i hem d'exigir que la nostra llengua sigui oficial no tan sols en teoria sinó sobretot en la pràctica, d'una manera real i efectiva. No hi ha rebaixes que valguen.
Ho intenten tant com poden. I al carrer seguim sense cap defensa dels nostres drets, per part de l'administració que hem votat. Ens haurem de preguntar, com fa en Joan Lladonet si som curts de gambals tots plegats? No anem pas be amb aquesta gent i ho sabem. I sabem també el que cal fer. I doncs, què falla?