TW
1

El president del Parlament, Vicenç Thomàs, ha inaugurat aquest dimarts la 33 edició de les Jornades internacionals de professors de català, on han acudit un total de 86 docents, i en les quals ha subratllat la importància «d'enfortir» el català en alguns col·lectius, com el de les persones migrades.

Les jornades, organitzades per l'Institut Ramon Llull (IRL), es duran a terme des d'aquest dimarts i fins al 19 de juliol en el saló d'actes del Parlament i estan dirigides al professorat de la 'XarxaLlull', la Xarxa universitària d'estudis catalans, integrada per prop de 150 universitats de tot el món, que imparteixen docència d'estudis catalans.

El president del Parlament ha volgut recordar en el seu discurs inaugural que l'Estatut d'Autonomia de Balears reconeix la llengua i la cultura com a «elements identificadors i vertebradors de la societat», a més de ser components de «cohesió social».

En aquest sentit, ha recordat la «importància» d'enfortir el català entre els «nouvinguts» a territoris de parla catalana i entre els «personatges públics que s'integren en la societat».Thomàs ha esmentat, a més, la realitat de l'arxipèlag, on conviuen dues llengües oficials i on els ciutadans tenen el «dret» d'usar-les i a «no ser discriminats per això», ha expressat.

«Com a resultat de la nostra singularitat tenim una riquesa que ens enriqueix i ens diferencia del món global. Renunciar a aquesta riquesa seria absurd. La llengua mai ha de ser un element de confrontació», ha declarat Thomàs durant la seva intervenció.

«Sé que el llenguatge viu té una tendència natural a la renovació i el canvi i per tant, demà s'escriuran paraules que avui encara han de néixer», ha finalitzat Thomàs, citant al filòleg Francesc de Borja Moll, autor d'aquestes paraules.

Fins a 150 punts d'aprenentatge del català a tot el món

Per part seva, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga, ha explicat que la Xarxa universitària d'estudis catalans està integrada per prop de 150 universitats de tot el món, que imparteixen docència d'estudis catalans.

A més, ha explicat que l'aprenentatge d'una llengua no implica l'exclusió d'unes altres. «Sempre podrem parlar i dominar tantes llengües com vulguem sense que això impliqui haver de renunciar a cap», ha dit Vilallonga. En la mateixa línia de les paraules de Thomàs, Vilallonga ha volgut manifestar que els que aprenen una llengua nova «engrandeixen la comunitat».

D'altra banda, ha expressat «els nous parlants que adopta una llengua fora del territori on es parla es converteixen automàticament en els millors ambaixadors de la cultura que acompanya a aquesta llengua». «És el que es diu diplomàcia cultural», ha explicat la consellera i catedràtica en filologia.

Per part seva, el conseller d'Educació i Universitat, ha lloat el treball dels docents i de l'IRL, i ha manifestat el «compromís» del Govern per a impulsar el coneixement del català a l'estranger.