MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Podem i PSIB-PSOE han presentat aquest dimarts una proposició al Parlament relativa a la llei tributària i les ajudes per a les persones en situació administrativa irregular.
Han registrat al Parlament una Proposició No de Llei perquè les persones sense papers puguin rebre ajudes públiques. La PNL ja es va presentar a l'Ajuntament de Palma, amb el suport de tots els grups, però aquesta vegada han impulsat la iniciativa els grups de MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, PSIB i Podem.
L'article 14.3 de la Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a l'Estat espanyol i la seva integració social, diu: «Els estrangers, sigui quina sigui la seva situació administrativa, tenen dret als serveis i a les prestacions socials bàsiques». A més, molta normativa de serveis socials atorga als ajuntaments, Consells i serveis autonòmics la competència de l'atenció, valoració i suport econòmic a les persones empadronades en situació de necessitat social.
Tant la pròpia llei 4/2009 de serveis socials de la CAIB, el decret 66/2016 de la CAIB regulador de la cartera de serveis socials, com als reglaments municipals de prestacions econòmiques determinen que els Ajuntaments i les altres administracions, hauran d'atendre les situacions de necessitat social mitjançant ajudes econòmiques i/o tècniques i obligatòriament a través de prestacions econòmiques garantides, la cobertura de necessitats bàsiques: alimentació, allotjament i vestit, higiene personal. La finalitat i objectiu són obvis: garantir i assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques a les persones necessitades. Per altra banda la normativa específica en matèria de gestió tributària de les administracions locals, insulars i autonòmiques obliga totes les persones beneficiàries d'ajudes econòmiques a identificar-se amb DNI, NIE o NIF, ja que tenen la consideració tributària de rendiments del treball, malgrat estar exemptes de l'impost IRPF.
Atesa la normativa tributària, aquestes persones beneficiàries d'ajudes socials tenen la consideració d'obligats tributaris, i, per tant, subjectes a la identificació amb DNI, NIE o NIF, d'acord amb el que preveu l'article 22.2 del RD 1065/2007, de 27 de juliol, sobre el Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària. Doncs bé, de vegades els serveis socials han d'atendre a persones estrangeres que després de ser valorades les seves situacions de necessitat requereixen ajudes d'emergència social i resulta que no disposen de NIE o NIF, per culpa d'una situació administrativa irregular, malgrat disposar de passaport i estar empadronades, i ,en conseqüència, queden excloses de l'accés al catàleg de prestacions econòmiques de les diferents administracions públiques.
Tot plegat crea una situació de conflicte normatiu, i a la vegada -i sobretot-, una situació d'emergència social ateses les situacions de necessitat manifestades per aquestes persones que acudeixen als centres municipals de serveis socials. Paradoxalment aquestes persones més necessitades no poden ser beneficiàries de prestacions per a la cobertura de les necessitats bàsiques, ja que no poden, per manca de documentació, acreditar els requisits d'obligats tributaris, d'acord amb la interpretació de la normativa específica tributària esmentada. Les diferents administracions competents tenen una doble voluntat: d'una banda, continuar ajudant i cobrint les situacions de necessitat amb ajudes puntuals d'emergència social d'aquestes persones i, per l'altra, ajustar-se a la normativa tributària.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Insultar és molt bo de fer, encara no tengui res de xenofòbia, sinó passar pena tan a prop de les elecions, amb una mesura tan "ambiciosa" que se podria ajudar igual, però d'una altra manera més discreta, sense posar se malament amb la gent d'aqui que ho passa malament, pero que no rep res, que en hi ha més de la que pensam I també hi ha un altre problema, ja que si primer demanen permisos i doblers per a la gent sense papers i després un augment del pressupost per a la nostra comunitat, no creu que en Pedro Sánchez els enviara a porgar fum? I pensar que hauria bastat anomenar a Càritas o a la Creu Rotja administradora d'aquests tipus d'ajudes i quens'encarregàsdin ells d'administrar ho, de veritat és que fa enfadar un poc. Tothom va desesperat per lograr el màxim de vots, i els drl Pacte pareix que se pensen que ells tenen els vots ara gurats, o que els càrrecs que tenen son com les seves places de funcionaris.
ja ha sortit la xenofòbia. informa' t, aporta dades, i bon any.
Amb la ultra dreta que els trepitja els talons i amb les eleccions a cinc mesos vista, s'atreveixen a presentar aquesta mesura tan insostenible com impopular i injusta, de cara als balears que no reben cap ajuda. Que pensin que a França, a on els francesos paguen els impostos i molts d' immigrants viuen d'ajudes sense treballar, tretes dels impostos del primers, aquesta circumstàcia fa que el partit de Marine Le Pen vagi pujant com l'escuma, perque el poble ja n'esta fart. Crec que avui, dissortadament, les esquerres ja han perdut les eleccions. Tal volta El Pi pugui recollir votsxde gent decebuda que estima la nostra terra.
Se veu que no hi ha balears pobres. Se veu que tots els immigrants tot d'una s'adapten a noltros i aprenen Català amb alegria i ganes, o que tots fan molta bonda.. Se veu que viuen a una torre de marfil i que no segueixen les noticies. Perque entre deixar morir a la gent enmig de la mar, aixecar murs o tancar infants petits dins gàbies, i cridar a la immigracio oferint pagues sense haver de treballar, hi ha un terme mig on hi cap la solitaritat cap els que arriben, pero també cap als que pagam la festa sense rebre ni una miserable desgravació fiscal. Que pensin que també hi ha illencs de sicarrel que ho passen.molt malament, i per ells no hi ha mai res.