Ciudadanos: Els taronges han decidit fer un espot publicitari distint, amb un rap. El seu discurs se centra en què «a l’independentisme se’l pot guanyar a les urnes», «com ciutadans del món sense fronteres», «no vull canviar el meu passaport»... Conclou amb un «Ara sí, votarem».
Junts per Catalunya: L’opció de Junts per Catalunya és senzilla. Es potencia la figura de Puigdemont a Bèlgica. Una llista de missatges negatius apareixen en pantalla «no cantis, no xerris, no t’enfadis, no vagis de groc...» i Puigdemont els rebat tots i assegura que l’1-O «va ser un referèndum» i «farem un país millor». La veu en off conclou de manera contundent: «Puigdemont, el nostre president».
ERC: Esquerra Republicana ha decidit optar per un vídeo explicatiu dels diferents moviments històrics (drets civils als Estats Units, l’acollida de refugiats, desnonaments o el referèndum de l’1-O). «Ens varen dir que no podríem votar, que algunes hauríem de quedar-nos a casa i que no érem iguals» expliquen. Però, contesten. «Encara no ho han entès. La democràcia sempre guanya».
PSC: Expliquen que l’únic capaç de «desembossar la situació actual» és Miquel Iceta. La veu en off assegura que el candidat ha estat l’únic capaç de reunir a democristians i comunistes. El lema: «Ara, solucions. Ara, acords. Catalunya som tots. Catalunya som totes».
Catalunya en Comú: Un espot diferent als altres. Els ‘comuns’ han decidit allunyar-se un poc del conflicte entre Espanya i Catalunya. A poc a poc, dos grups de persones es van ajuntat mentre una veu en off explica alguns dels problemes quotidians de tots. El candidat, Xavier Domènech, demana que el 21-D «facem avançar Catalunya» perquè «tenim molt en comú». A més, Domènech protagonitza, en el canal de Youtube Catalunya en Comú Podem, un vídeo diari (de poc més d’un minut). En aquest mostra el dia a dia de la campanya electoral.
CUP: Possiblement la CUP és l’opció més original. Tres minuts de vídeo tutorial amb un fil de paròdia, amb protagonistes com Albert Rivera, Albiol, Felip VI, entre d’altres. El vídeo comença explicant el sentit i l’origen de la «República» i de la «soberania».
Prop d'aquí on parla, hi ha el monument erigit a Francesc Ferrer i Guardia a una plaça de Bruseles.
De Google:
"Francesc Ferrer i Guardia (Alella, 10 de enero de 1859-Barcelona, 13 de octubre de 1909) fue un pedagogo catalanista, libertario, y librepensador catalán.
Fue condenado a muerte y fusilado en Montjuic por un Consejo de Guerra que lo acusó de haber sido uno de los instigadores de los sucesos de la Semana Trágica de Cataluña de julio de 1909. Resultó que era inocente.
Su condena a muerte y su posterior ejecución levantaron una oleada de protestas por toda Europa y por América, y también en España, que acabaron provocando la caída del gobierno de Maura.
En Bruselas y en otras capitales de Europa, se levantaron monumentos en su memoria."
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Prop d'aquí on parla, hi ha el monument erigit a Francesc Ferrer i Guardia a una plaça de Bruseles. De Google: "Francesc Ferrer i Guardia (Alella, 10 de enero de 1859-Barcelona, 13 de octubre de 1909) fue un pedagogo catalanista, libertario, y librepensador catalán. Fue condenado a muerte y fusilado en Montjuic por un Consejo de Guerra que lo acusó de haber sido uno de los instigadores de los sucesos de la Semana Trágica de Cataluña de julio de 1909. Resultó que era inocente. Su condena a muerte y su posterior ejecución levantaron una oleada de protestas por toda Europa y por América, y también en España, que acabaron provocando la caída del gobierno de Maura. En Bruselas y en otras capitales de Europa, se levantaron monumentos en su memoria."