Armengol: «Treballaré incansablement perquè Catalunya trobi un lloc adequat dins Espanya»

"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.” http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/

No m'esforçaria gaire. Millor dedicar l'energia a salvar les illes del col·lapse.

La nació catalana existeix i la formam els nacionals catalans de la ciutat de Mallorca, de la de València, de la de Barcelona, de la de Perpinyà, i els de tots els altres municipis nostres. Tots, en conjunt. No som països diferents. Som un país que, partint d'un nucli originari petit, es va expandir cap al sud a la mateixa època, de la mateixa manera i en el mateix context històric que ho va fer Castella. Per tant, és una equivocació -que aprofiten els nostres enemics- comparar-nos amb els països hispanoamericans, els països eslaus, els països francòfons, la Commonwealth britànica, etc. La comparació s'ha de fer amb "Castilla la Vieja" i "Castilla la Nueva", afegint a aquesta darrera, bàsicament, els territoris d'Andalusia, Extremadura i Múrcia, que també s'anomenen "Castilla Novísima". Recordem que nosaltres també tenim la Catalunya Vella (nord i est del Principat), la Catalunya Nova (sud i oest del Principat) i la Novíssima (principalment, les Illes Balears i València). Hi ha molts de pobles i ciutats de "Castilla la Nueva", i no en parlem de la novíssima, que quan Mallorca ja era catalana (1229) encara no havien estat conquistats pels castellans. Un exemple: Albacete fou conquerida el 1241.

Independència de les Illes Balears. No passem de ser una província d'Espanya a ser-ho de Catalunya.

16h 41', 26-5-2016: per desgràcia, IB3 emet una altra pel·lícula en foraster.

Segons el meu punt de vista, s'únic puesto que te catalunya es fora d'Espanya. No hem d'esperar que s'en vagin. Els hem de treure defora abans. No podem agontar mes aquest pocavergonyes!

Catalunya vol ser un país independent i en tenen tot el dret. Tan difícil és entendre això? És que no escoltes? Només vols entendre el que t'interessa? Si vols ser espanyola tu mateixa però deixa als altres ser el que són CATALANS.

Francina, El millor lloc és al costat, sense friccions.

"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.

El lloc adequat de Catalunya és la República Federal Catalana.