Així ho han expressat els màxims responsables dels departaments d’hisenda balear i valencià, en una trobada preparatòria per a la cimera que dilluns que ve mantindran a Palma els presidents respectius, Francina Armengol i Ximo Puig. Una trobada en la qual els temes d’abast econòmic i el finançament hi tindran un notable pes, a partir de les conclusions que les delegacions d’ambdós territoris han extret de la trobada inicial d’aquest dimecres.
La consellera d’Hisenda i administracions públiques del Govern balear, Catalina Cladera, ha obert la porta a la fixació d’un full de ruta entre les comunitats «afectades per un infrafinançament» i que assegura «no fa més que agreujar els problemes de deute públic que arrosseguen les comunitats».
La consellera, a més, s’ha referit als més de 8.000 milions de deute de Balears i als 40.000 que arrossega el País Valencià, per a reforçar la seva tesi de canvi de paradigma. Un canvi de model, diu, que permeti finançar el catàleg bàsic de prestacions socials que tot ciutadà ha de rebre, sense que per això la comunitat autònoma que té transferides les competències hagi de fer créixer el seu dèficit.
Per aquest motiu Cladera ha insistit a seguir mantenint aquests contactes bilaterals i incorporar-hi altres comunitats igualment afectades, per forçar al canvi de model.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
Gràcies, Castells a punt del "jaque mate". Al final el disgust des messetaris, serà molt més gros del que es pensen.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma
Desde Catalunya us donem anims Sempre al vostre costat, naltres vam començar aixi i...
La unió fa la força!
Me pareix una gran idea, treballar junts amb els valencians per assolir aquest objectiu comú, tan important.