L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha fet aquesta setmana un balanç dels primers mesos del Govern Armengol. L’entitat ha demanat a l’Executiu «més valentia a l'hora de defensar les Illes Balears i Pitiüses davant l'Estat espanyol» i ha rebutjat el «triomfalisme» de les recents manifestacions de la presidenta i el vicepresident, segons les quals han complit el 25% del programa electoral.

L’ASM ha assegurat que la pujada dels imposts autonòmics, que el Govern presenta com un ‘augment de l'autonomia financera’, no només no compensa «la sagnia del 48% dels imposts que se'n van a Madrid» i no tornen, amb la pèrdua d'uns 3.000 milions anuals, ni per eixugar els 9.000 milions de deute autonòmic, sinó que «perjudica la capacitat de les rendes afectades per invertir a les Illes». «L'autobombo del Govern, per altra banda, contrasta amb les reiterades protestes de la consellera d'Economia pel mal finançament estatal, i fins i tot lleva força a les seves reivindicacions davant el govern espanyol», ha assegurat.

Des de l’entitat, en qualsevol cas, han volgut constatar que demanar a Madrid un millor finançament «és com xerrar amb la paret, sigui quin sigui el color polític del govern de torn, com s'ha demostrat més que a bastament». «Instam el Govern a no perdre més el temps i emprendre el camí de la independència com ja ha fet el Principat de Catalunya», ha afegit.

Llengua i cultura

Pel que fa a la llengua, l’ASM ha  celebrat el retorn de dos canals de televisió en català, tot i que ho consideren «totalment insuficient». «Consideram inajornable l'establiment d'un calendari per a la recuperació d'una programació d'IB3 plenament en català, la recepció de TV3 íntegra en lloc del succedani actual, i la de tota la ràdio i televisió que es produeix en català a altres territoris, en compliment de l'article 5 de l'Estatut d'Autonomia», ha assegurat.

Pel que fa a Educació, l’entitat ha volgut denunciar la «resignació» amb què el Govern s'ha doblegat davant la LOMQE, «una llei antipedagògica, castellanitzadora i antimallorquina». De la mateixa manera, l’entitat  ha trobat a faltar una política d'impuls a l'ensenyament en català a les escoles, que amb la retirada del TIL únicament s'ha despenalitzat. «En aquest sentit ens sembla preocupant que la Conselleria d'Educació no hagi recuperat el Servei d'Ensenyament del Català, suprimit pel PP, ni disposi de cap pla per verificar el compliment del Decret de mínims», ha afegit.

Finalment, l’entitat sobiranista ha valorat de manera «molt positiva», en canvi, l'anunci del retorn del requisit de català a la funció pública, així com la recuperació de la Direcció General de Política Lingüística. «Esperam que aquesta engegui ben aviat una campanya de Normalització lingüística seriosa i efectiva per a la promoció social de la llengua a tots els àmbits, a fi de poder veure els seus efectes tant al carrer com als mitjans», ha afegit.