Xavier Ramis: «El 90% dels turistes arriben a través dels nostres aeroports i no en tenim cap competència»

Nascut a Madrid el 1960, Xavier Ramis és arquitecte Tècnic per l’EUAT de Barcelona i graduat en edificació (UIB). També és tècnic de Nivell Superior en Seguretat del Treball (Govern Balear). Està notablement format en matèria d’Urbanisme i Territori.

Ha estat Senador per Mallorca (2008 – 2011) Portaveu PSIB- PSOE del municipi d’Inca (2003-2015).

Des del 1985 ha exercit la professió d’Arquitecte Tècnic a la Direcció d’Obres a diferents empreses de Mallorca. Les competències han anat des de la Direcció Tècnica, al seguiment i treballs de control de Seguretat i Salut. Per altra banda, ha redactat i portat la direcció tècnica de diversos Estudis de Seguretat i Higiene al Treball, Estudis de Seguretat i Salut.

Quines competències té en la gestió dels aeroports?

Les competències són molt petites, més que res és la fiscalització de la feina que fan AENA i el Ministeri de Foment en el control dels nostres vols. Nosaltres estem demanant una major participació dins la cogestió de tots els vols que venen a la nostra comunitat. Des del govern central no són molt favorables en aquesta possibilitat, però penseu que el 90% de turistes venen a través dels nostres aeroports i la nostra comunitat no té cap competència en aquesta matèria tan important.

En qüestió de ports sí que hi teniu més competències. Què és Ports de les Illes Balears i quina diferència hi ha amb Autoritat Portuària?

És un ens que es va crear l’any 2005 i que ve arran de l’assumpció de competències en matèria de ports que es va atorgar l’any 1985, es varen subdividir els ports de la comunitat autònoma entre ports d’interès general, que són els de Palma, el de Maó el d’Eivissa i la Sabina i altres ports que no tenien aquesta declaració d’interès. Per tant tots aquells ports que no estaven declarats d’interès general es van transferir les competències a la comunitat autònoma. I la comunitat, a través d’aquest ens, és la que gestiona de forma directa 19 ports i altres 28 que els gestionem de forma indirecta amb clubs nàutics i marines, empreses privades.

Tots aquells ports que tenen trànsit directament relacionat amb la península els gestiona directament el govern central a través d’Autoritat Portuària i els Ports de les Illes Balears són aquells que tenen un trànsit intern o entre ports de les illes.

De quin volum de negoci parlem quan parlem de ports?

Pel que fa a Autoritat Portuària parlem d’uns 50 milions d’euros amb un superàvit de 18 milions d’euros que se’n van directament al Govern Central i pel que fa a Ports IB parlem d’un pressupost d’uns 18 milions d’euros. Un pressupost que realment s’incrementarà bastant perquè s’ha de fer una gestió més acurada.

Una de les qüestions que ens venen al cap quan parlem de ports són aquests grans creuers que arriben a les Balears i que omple durant un dia o dos els principals punts d’atracció. Des d’aquest punt de vista vostès gestionen l’impacte dels creuers o van als ports que no depenen de la comunitat?

La majoria de creuers van a ports gestionats per Autoritat Portuària. Hi ha ports com el de Sóller o Ciutadella, sant Antoni que arriben d’una forma molt limitada creuers i creim que en aquests ports i pobles més petits és un factor important de l’economia local.

Ens dèieu que alguns dels ports que vostès gestionen ho fan conjuntament amb clubs nàutics...

Molts d’aquests ports varen ser creats a través de la iniciativa privada. Eren col·lectius socials dels municipis que amb els recursos propis van crear aquests ports sota la supervisió del govern central i quan aquestes competències es van transferir a la comunitat també s’hi van transferir aquests ports. Ports de les IB fa el control de funcionament d’aquests ports i clubs nàutics. Ells paguen uns cànons a l’administració que serveixen per mantenir els altres ports de gestió directa. És una relació important. Els clubs nàutics han fet una feina molt important de millora i de servei i per nosaltres són un referent.

Enguany (2016) finalitzen la majoria de les concessions de ports i clubs nàutics de les Illes Balears...

Realment no finalitzen aquestes concessions. El què en aquest 2016 es produeix és que la majoria fa deu anys que es varen adaptar a la llei 10/2005 i aquesta llei contemplava una revisió dels valors d’aquests ports. Enguany hem d’iniciar una taxació per veure si hi ha hagut un canvi de valor i aquesta valoració es podria traduir amb una modificació del cànon que no creim que pugui ser molt significativa.

Però no és que hi hagi un concurs i que nova gent es pugui presentar a gestionar aquests ports?

No. Estem parlant d’aquests 28 ports de gestió indirecta. La llei 10/2005 contemplava que durant el primer any totes aquestes entitats sense ànim de lucre podien optar a prorrogar les seves autoritzacions i això ho varen fer la majoria dels clubs nàutics i quasi tots es van adaptar a aquesta llei i se’ls va donar una nova concessió de 30 anys. Després hi va haver una modificació de la llei de ports que els autoritzava 5 anys més, hi han sol·licitat aquests 5 anys més, que encara no s’han concedit. Tots aquests 28 ports que parlàvem, quan varen començar aquesta legislatura encara hi havia quatre ports que no s’havien adaptat en aquesta llei. Un d’ells, el de Santa Ponça, ja s’hi ha adaptat i ha passat de pagar 474 euros anuals a 570.000 euros. Si els altres tres ports no s’adaptessin a la llei, el què passaria és que l'any 2018 en teoria perdrien aquesta concessió. És un procés que no s’ha produït en cap cas i supòs que entraríem en un tema judicial perquè aquesta entitat no voldria perdre els drets sobre el port i seria bastant llarg. La nostra intenció és intentar negociar, arribar a un acord i que aquestes entitats paguin per al dret que gaudeixen i que aquestes quantitats garanteixin l’autosuficiència de Ports. Nosaltres estem convençuts que es pot aconseguir. Ports és una entitat que en aquests moments ja no rep un euro de la comunitat, però el que veiem és una mancança clara en la prestació de serveis. Si anem a un port gestionat directament per la comunitat o un club nàutic veiem una diferència clara en el servei prestat. Els nostres ports són un servei social per a tots els ciutadans d’aquesta comunitat, nosaltres volem invertir perquè tots els usuaris tinguin les condicions adequades de serveis que se’ls prestin.

Aquests 28 ports són tots gestionats per Ports IB o també n’hi ha algun de gestionat per l’Autoritat Portuària?

Els 28 ports aquests són gestionats per la comunitat a través els clubs nàutics. El què sí que passa és que hi ha altres clubs nàutics que estan als ports d’Eivissa o de Palma (Cala Gamba, Portitxol...) que els gestiona l’Autoritat Portuària, però haurien de ser gestionats per la comunitat. Una de les nostres reclamacions és que aquests clubs passin a donar la competència a la comunitat autònoma com correspon. Els ports de Maó i Eivissa els que demanem és que se’ls llevi aquesta declaració d’interès general i passin a la comunitat autònoma. Perquè amb la llei tal com està previst haurien de ser directament gestionats per nosaltres perquè som els que coneixem més com funcionen i les necessitats dels nostres ciutadans.

Trobeu comprensió per part de l’Estat?

Comprensió no sé si es pot dir, perquè el conseller Joan Bauzá va demanar una reunió fa quatre mesos i no hem rebut resposta. No hem pogut parlar amb la Ministra Pastor. Crec que és un menyspreu cap als ciutadans d’aquestes illes. La Ministra ho és del tot el territori i el què no pot fer és marginar-nos com ha fet fins ara. Nosaltres veiem que va a Galícia, a Canàries i sentim declaracions que diu que oferirà una cogestió o una doble insularitat, per exemple, i nosaltres diem que això també ens va bé per la nostra comunitat. Però és que en aquesta comunitat la senyora Ministra no ha vingut a parlar.

Durant el 2016, per tant, no sortirà cap port a licitació?

Efectivament, aquestes concessions tenen una vigència de 30 anys que s’ha de mirar amb la nova llei si se’ls dóna una ampliació de cinc anys més, per tant serien 35 anys. I esperem que els tres ports que queden s’acabin adaptant.

Nosaltres no som partidaris de privatitzar, és un altre model. El PP la passada legislatura va intentar privatitzar els 19 ports que gestionem directament. I es va produir en el cas de Cala Nova. És cert que si nosaltres privatitzéssim aquests 19 ports, se n’obtindria el doble de rendiment, uns 18 milions d’euros nets per la comunitat. Però això suposaria incrementar preus, que empreses privades gestionessin els nostres ports... En aquests 19 ports que gestionem nosaltres hem de fer un esforç per a poder oferir els mateixos serveis que estan oferint els clubs nàutics, amb els recursos que tenim.

*Poden escoltar l'entrevista sencera mitjançant aquest reproductor