TW
7

Cara de pòquer. Així reacciona la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, després d'haver revisat el dossier que qualcú li ha posat damunt la taula. La conclusió és evident: Álvaro Gijón no pot anar a les llistes electorals de les properes eleccions generals. Així li ho comunica a Mateu Isern, cap de llista del PP per la circumscripció de Balears amb qui es troba reunida. I així ho comunicà aquell mateix dimarts horabaixa a la direcció del PP a Balears.

La notícia comença a escampar-se a darrera hora del dimarts 10 de novembre i l'estupor i incomoditat envaeix la majoria de membres de la direcció del partit a Mallorca.

Gijón, exregidor de Turisme de Palma i actual diputat autonòmic, és considerat el dofí polític de José Maria Rodríguez i havia d'ocupar el lloc número 4 de la candidatura al Congrés, per decisió de la junta insular, però la direcció de Madrid va ser taxativa: no pot ser.

A la seu del carrer Palau Reial de Palma hi hagué crits, acusacions i un conat de rebel·lió davant Madrid. El president del PP de Palma, José María Rodríguez, assegurava que el rebuig del Comitè Electoral Nacional a Álvaro Gijón «és un fet insòlit i decebedor» i també «ofensiu». El secretari general del PP a Balears, Andreu Ferrer, anunciava un Comitè de Direcció per refermar la posició de rebuig a aquesta decisió presa a Madrid i per demanar que es respecti la voluntat del partit a Balears presa de manera «democràtica» per les juntes insulars. El president del partit a Balears, Miquel Vidal es mostrava convençut que Gijón finalment aniria a les llistes.

El dijous horabaixa tot canviava.

Miquel Vidal, assegurava que han «recapacitat i acaten la decisió del Comitè Electoral Nacional de rebutjar a Álvaro Gijón»
De la seva banda, Gijón, explicava que «a mi a Madrid no em coneixen, algú ha hagut d'anar i explicar una sèrie de motius que s'han cregut».
No anava desencaminat. El dossier vinculava de manera directa el diputat conservador amb la trama de corrupció descoberta a la Policia Local de Palma. I la interpretació de De Cospedal era que hi havia alguna cosa més que indicis.