TW
4

Jaume Garau és doctor en Economia i ha estat el director de la campanya de MÉS per Mallorca. Podeu sentir l'entrevista completa que li va fer Tomeu Martí al programa Sus Mallorca d'Ona Mediterrània:

http://www.ivoox.com/entrevista-jaume-garau-sus-mallorca-28-05-15-audios-mp3_rf_4560868_1.html

Enhorabona. La campanya ha resultat un èxit.

Gràcies. Entre tots hem aconseguit que la democràcia torni a les Balears. Això és fonamental.

Tothom ha reconegut que la campanya de MÉS per Mallorca ha estat original i impactant. A més, bastant barata.

De fet, és la campanya més barata que hem fet mai, el que ens demostra que no es tracta d'invetir molts de doblers.

Les claus de l'èxit han estat: la planificació, ja que era una campanya molt pensada ja des del més de novembre; l'artesania del producte, i la força de la gent i la voluntat social, perquè nosaltres només hem posat un altaveu a les demandes de la societat.

Cal recordar que la política no consisteix a fer màrqueting. Si fos màrqueting, tots els partits –com Ciudadanos– haurien funcionat igual de bé, perquè tenen molts més doblers. El que dóna credibilitat és la feina del dia a dia.

I, a més, no teniu tele.

Sí. Aquesta va ser una frase molt encertada de David Abril per expressar que mai no hem tengut ni un sol minut a La Sexta, o TVE. Per això, molta gent no ens coneix. És el principal problema de MÉS.

Biel Barceló ho deia en l'acte central de campanya, que el problema era la desconeixença de la gran massa de les  idees i persones que formes MÉS.


Sí. Barceló explicava com una treballadora de l'hosteleria, colombiana, ens deia «a vostès els han de conèixer, perquè la gent que volem un canvi no els coneixem».

S'ha de tenir en compte que la majoria de la població només viu de la televisió. És per això que hem fet un esforç especial a través de xarxes socials per sortir del cercle. Això, combinat amb un relat positiu, propositiu i divertit, ha estat la clau de l'èxit.

Volíem evitar, també, barallar-nos amb l'oponent. I això que hauria estat fàcil massacrar el PP! Però hem defugit d'aquest estil negatiu.

M'agradaria que fes una valoració general dels resultats


La gran clau és haver entrat amb tanta força a Palma i a l'àrea metropolitana, on hem triplicat els vots. És fonamental pel nostre projecte de construcció nacional.  El projecte d'Esquerra Republicana, a Catalunya, o l'independentisme escocès, fan un salt endavant quan entren amb força a les ciutats. Per tant, era fonamental, per a nosaltres, «sortir de les muntanyes».


Quina és la seva valoració a nivell d'Illes Balears?

Els resultats són sorprenents. Mai el PP havia tengut tan poc suport social ni l'esquerra tant. I els partits d'aquí mai havien tengut tanta presència.

Per què els sondejos no ho havien detectat?

Perquè la immensa majoria de sondejos es fan malament. Hi ha hagut exemples sonats d'enquestes molt mal intencionades. Nosaltres ferem un estudi de mercat al desembre, que indicava que teníem, potencialment, 69.500 vots. Era el màxim a aconseguir a mitjà termini.

Avui dia, s'intenta marcar i fer ideologia a través de les enquestes. En canvi, les internes, fins i tot la de PP, s'acostaven bastant més a la realitat que les que es van fer públiques.

El mapa polític de les Balears pateix el daltabaix més gran de la història: un gir molt pronunciat cap a l'esquerra, on el sobiranisme pot presidir la immensa majoria d'institucions, municipals com a mínim. Quina valoració en feis, dels bons resultats municipals?

És la clau, perquè podríem cometre l'error de ser un producte de màrqueting des d'adalt. I per tant, molt líquid. El que ens dóna garantia de tenir més instruments és el fet de tenir les batlies de més de 20 municipis. Això possibilita la corretja de transmissió, poder transformar les coses des d'abaix. Fer les coses bé durant dècades a Petra, a Santa Maria o a Esporles, té aquestes coseqüències. És una excel·lent oportunitat de continuar reforçant el projecte sobiranista i progressista.

Els resultats del sobiranisme al Consell i al Parlament són excel·lents, amb l'emperò d'Eivissa. De fet, a Mallorca i a Menorca, MÉS té més vots que Podem.

L'avanç és més important del que ara podem copsar. Només una dada: a Aragó, la Xunta ha perdut més de la meitat dels seus vots.  A Galícia, el nacionalisme també ha patit molt. El que va passar diumenge a Balears és una mostra de resistència al cop importantíssim de Podem.

I no és que només hagin pujat els partits d'aquí, és que ho han fet en un contexte més complicat. Fa 20 anys els partits autòctons també tengueren bons resultats, però amb la diferència que no hi havia tanta competència electoral.

Són aquests resultats producte d'un canvi social?

Sí, la política canvia molt i molt ràpid. La gent valora cada vegada més la proximitat i l'autenticitat. Això va a favor nostre. Si els partits d'aquí ho fan bé, podran competir amb millors condicions. Fins ara semblava que allò bo era el que venia de fora, però ara es valora allò personalitzat, de petita producció.

És massa precipitat pensar que el PP serà incapaç de recuperar-se d'aquest daltabaix?

Estan en una cruïlla. Si es continuen enganant a ells mateixos, els resultats són els que són. Però estic segur que el PP sabrà llegir bé el país on viu i que això no és una província espanyola qualsevol. Vull pensar que sabrà adaptar el discurs a la realitat del nostre país, on el 87% demana l'escolarització en llengua catalana. Qui no entengui això, té vocació de minoritari. I com que el PP té vocació de majoritari, farà passes cap a la centralitat.

Però ara estan en una situació en la qual no tenen cap institució des d'on cobrir les necessitats de la seva 'militància'

És cert. El PP és el partit més corrupte d'Europa, i les Balears, el territori on hi ha més casos de corrupció del PP. Tothom sap perquè servia.


A què aspira MÉS?


El més important és pactar els continguts. Primer, el finançament, perquè som la regió del món amb el pitjor model. En segon lloc, incrementar un 10% el pressupost en educació, perquè sense educació no hi ha futur. I, en tercer lloc, un canvi de model econòmic.

Fa 7 anys que dura la crisi i qui no entengui que hem de fer un canvi de daltabaix del model, està perdent el temps. La gent ho està passant molt malament. Hi ha 130.000 aturats i molta gent jove viu en un règim de semi esclavitud. No es pot fer d'un dia per l'altra ni hi ha solucions màgiques. El que sí podem preveure és que, en el model econòmic del futur, hi conviuran moltes petites iniciatives.

Qui executi aquestes propostes, per a mi personalment, no és el més important.

Quines són les apostes de futur de les Illes Balears? En quines coses podem ser guanyadors?

Podem guanyar en qualitat, en la petita producció, en l'artesania. No ens podem plantejar vendre grans quantitats ni d'ametlles, ni d'Antòniesfont, ni de peces de vestir. Però podem competir, i estam competint i millorarem, en fer productes únics, exclusius i de petites tirades.

Cal, per tant, apostar per reforçar aquest teixit industrial. Ho hem de donar a conèixer, estructurar i donar suport. Abans els Ajuntaments construien mercats municipals. El que el sector públic ha de fer ara és crear plataformes digitals de venda dels productes d'aquí, on els productes locals es puguin distribuir amb garanties.

En turisme, hi ha moltes coses a fer. Balears no només pot vendre llit i cerveses. Hi ha una gran quantitat de gent jove que està fent coses molt bones que es podrien millorar, com el cicloturisme. I el més important és deixar d'urbanitzar per no fer més mal al principal element distintiu d'aquestes illes, que és un patrimoni natural únic.