Emaya ha respost finalment per escrit aquest dimecres la queixa formulada per un ciutadà que denuncià un cas de discriminació lingüística el passat 19 de gener al Punt Verd del polígon de Son Castelló.
Al correu electrònic que han fet arribat Antoni Mira diuen que “considerem essencial que els serveis mantinguin un alt grau d'eficàcia i un elevat nivell en l'atenció ciutadana, per la qual cosa lamentem que, en el vostre cas la vostra impressió no hagi estat aquesta”.
I l'informen que el mateix dia dels fets es van posar en contacte amb la treballadora de la deixalleria per saber la seva versió dels fets. La dona, segons relata Emaya, “en cap moment va tenir la intenció d'ofendre ningú, el que no entenia era el significat de la paraula 'mirall', però recalca que tot hi no es catalanoparlant no té cap problema si li parlen en català, simplement no va entendre la paraula “mirall””.
Mira es mostra totalment “insatisfet” amb aquesta resposta perquè diuen que “el problema radica en la meva percepció de les coses”. I afegeix que la treballadora “queda completament impune tot i no estar capacitada per ocupar una feina de cara al públic, tant pel seu desconeixement del català com per la seua falta d'educació”.
Els fets
Fa dues setmanes Mira anà a la deixalleria i no només no el van atendre en català sinó que tal com explica “m'han fet sentir malament per xerrar català”.
La treballadora de l'empresa subcontractada, Tablisa, li va demanar què portava i ell li constestà "un mirall". La seva resposta va ser "por mucho que me lo repitas, no te voy a entender", a la qual cosa ell va respondre -ja en castellà- que ella estava fent una feina de cara al públic i que ell es podia expressar en català.
Posteriorment, i “de males maneres”, segons Mira, li va indicar que quan ell muntàs una empresa, ja posaria les condicions que volgués, però que mentrestant això no era assumpte seu.
“La situació va ser molt incòmoda, ja que jo havia de demanar-li ajuda per a dipositar les diferents coses que duia als contenidors respectius i es va arribar a mostrar una mica descortès, amb el to amb què m'ho deia, quan li demanava que em repetís a on havia de col·locar les coses”, relata el denunciant.
Emaya diu que la discriminació lingüística al Punt Verd va ser "una impressió"
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
37 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una vida sexual sana millora molt l'humor. Des de el carinyo i el respecte :)
La elegància no es redueix a l' àmbit de la vestmenta. Hi ha un tipus d'elegància més important, que es manifesta en el comportament: És la elegància moral i el mallorquí postís, no ho és géns d'elegant.
Ha quedat clar que aquest homoniqueu és tan mallorquí com valent.
A veure, Mallorquín: Com anava vestit en Cucut?
Moltes gràcies senyor Cucut, igualment vostè pot comptar amb mi. I ja que no es pren a mal que sigui tan pesada, li voldria donar un darrer consell: No mostri a cap desconegut documents propis, amb el seu nom, llinatges, document d' identitat i altres dades personals, ja que tots tenim mòbils amb càmara i l' ús que es pot fer amb tot això és molt variat i mai bò. Jo des-de la meva porteria en sento parlar als pmissers i funcionaris que viuen als pisos.
A Res: Tens tota la raó. Fa 400 anys que no guanyen més guerres que les civils: ¡Com els han de guanyar amagats i arrufats davant un simple "vell trist i patètic" però que lluitarà per a la seva terra fins el darrer sospir i sense por. I que ja ha passat la torxa als seus fills i nets! Vell si ho som, però trist i patètic no gens. I no m'amag davant RES. Ahir li vaig demostrar, i això que "M'havia d'arreglar", probablement amb l'ajuda d'altres com ell que jo esperava sense por i dret davall una farola de Son Gotleu passant fred perquè em vessin bé que els esperava tot sol. Treis conclusions. "SEÑORA PORTERA": Vostè va esser la més llesta i humana. GRÀCIES! Si un dia m'ha de menester, m'avisi aquí mateix que al punt em tendrà al seu costat. Tenim la partida guanyada de bell antuvi. Pobre España amb defensors com el d'ahir!
@ Cucut, he seguit un poc la guerra dialèctica que has tengut amb aquest personatge, ja fa temps que el vaig catalogar, aqui es vou l'hombría del "hidalgo espanyol " que perden la força per la boca parlant i fent ostentaciò de "cojones" i quant ès l'hora, resulta, que res de res, surtan per "peteneras" que d'això si en tenen. Ànim Cucut que son pocs i covarts, lo demès, perdre el temps i la llavò.
Quevedo, tengo que decirte que me reí mucho viendo como te congelabas el culo desde la comodidad de mis asiento calefactado. Me pareces un viejo muy triste y muy patetico
¡Da gusto leer estos comentarios! Ponen a cada uno en su lugar: a la persona culta, a la sensible, a la buena persona, al zote: Les recomiendo esta novela del padre Isla: "El famoso Predicador Fray Gerundio de Campazas, alias El ZOTE". Es un personaje que se repite cíclicamente...
NOVELA COMPLETA - LA PORTERA DE LA FABRICA (XABIER DE MONTEPIN) ABRIL DE 1945 REVISTA LITERARIA ,NOVELA COMPLETA, LA PORTERA DE LA FABRICA, ABRIL de 1945 (3 ptas.) 80 paginas, mide 32 cm. de alto x 23 cm- de ancho, antigua novela encontrada junto a otras en un baúl de la casa de mis abuelos en el campo, una reliquia... El meu avi la llegia quan jo era nin. Aposta me'n he enrecordat. 1