Abdi Cheyaj, professor d'àrab, i Merhba Sidi, secretari general del ministeri d'educació, amb els nins que sahrauís que assisteixen tots els dissabtes a les classes. | Pilar Pellicer
Els nins sahrauís residents a l'Illa estudien àrab per conservar les seves arrels. Escola en Pau realitza el projecte d'Escoles Madrassa per donar formació als joves sahrauís perquè coneguin el seu idioma i tradicions. Els 30 nins i joves que formen part del projecte han rebut aquest dissabte la visita de Merhba Sidi, secretari general del ministeri d'educació sahrauí i coordinador del projecte.
Els nins i joves, d'edats compreses entre els 10 i els 24 anys, reben els cursos formatiu d'àrab, destacant l'estudi del dialecte Hassani, tots els dissabtes al CEIP Aina Moll de Palma. Els alumnes, a més, reben classes de suport d'anglès i Català. També reben sessions sobre la cultura i la geografia del seu territori, així com realitzen grups de ball i danses tradicionals àrabs i sahrauís.
Abdi Cheyaj, professor d'àrab i un dels promotors dels centres educatius dels camps de refugiats de Tinduf, ha explicat que els joves reben les classes en tres nivells “Incial, intermedi i superior”. “Cada un d'aquests nivells se subdivideix en altres dos en funció de les possibilitats d'aprenentatge dels alumnes”, ha considerat.
El mestre, de mirada amable i parlar pacient, ha ressaltat que els joves són “molt bons alumnes” i ha destacat que amb les classes intenta fomentar l'estima dels joves pel conjunt de la cultura sahrauí. “A més de les classes entre ells s'estableixen molt bones relacions”, ha destacat.
Abdi, a més, ha ressaltat que amb les classes de reforç de català i angles s'ajuda els joves a poder completar la seva formació. “El reforç d'anglès sobretot permet millorar la parla de l'idioma”, ha ressaltat el professor d'Escola Madrassa.
Prioritat
Sidi, per part seva, ha ressaltat que l'educació és un dels “pilars fonamentals” del Front Polisario. El representant ministerial ha ressaltat que el projecte d'Escoles Madrasses va néixer a Mallorca i que ja s'ha estès per altres 11 comunitats d'arreu de l'Estat espanyol.
El coordinador del projecte ha ressaltat i agraït la tasca d'acollida de les famílies mallorquines. “Els nins passen els hiverns amb les famílies d'acollida, tornen els estius als campaments i retornen a Mallorca per principi de curs”, ha explicat. “Feim un seguiment trimestral de tots els alumnes i a final de curs elaborem una valoració final sobre les tasques i els problemes sorgits”, ha destacat.
Sidi ha explicat que als camps de refugiats el Polisario ha elaborat “un programa educatiu exhaustiu que permet completar els cicles de primària, secundària i formació preuniversitària”. “També hem creat l'escola Simón Bolivar dedicada a l'estudi del castellà, que és la segona llengua oficial en els camps de refugiats”.
El representant ha destacat que els mestres que col·laboren en els camps de refugiats són mestres de “països germans”; com l'Estat Espanyol, Cuba, Síria, Líbia o Algèria. “Els materials, els llibres i la manera de solucionar les carències ho fem a través de les donacions, l'ajuda i les aportacions de les famílies i les ONG's”. “Amb l'Educació volem millorar la formació dels nostres joves i garantir el futur de l'Estat sahrauí a l'exili”.
Zona conflictiva
Sobre la situació general dels camps de refugiats de Tinduf, Sidi ha destacat que la zona es troba actualment en un “zona conflictiva” marcada per la “inestabilitat i la guerra”. “La situació de Síria, Mauritània i Malí ha produït una gran estabilitat i ha convertit aquesta zona en un espai de transició dels moviments islàmics”, ha afirmat.
El responsable ha assegurat, fins i tot, que a Síria es poden adquirir “avions o coets de manera il·legal, el que produeix que la zona no sigui gens segura”. “Les crisis han tingut la seva repercussió en l'augment dels refugiats. La situació és difícil i ja no hi ha tant de cooperants com abans; tanta inseguretat ha fet disminuir la cooperació a només la necessària”, ha destacat.
Sidi, sobre la relació amb el Marroc, ha ressaltat que el país “no vol donar solució al conflicte”, el que ha provocat que el Front Polisario hagi “emprès una maniobra militar per mirar de sortir d'aquests 40 anys d'exili”.
El representant, també ha reclamat el suport del govern espanyol en la causa sahrauí. “El paper de l'Estat espanyol és clau en aquests conflicte; amb la seva intervenció i suport el conflicte agafaria un altre carril”. “Nosaltres tenim la legalitat, a través de les resolucions de l'ONU, però falta la seva aplicació”, ha afegit.
Escola en Pau
Durant la visita de Sidi als joves estudiants d'àrab també hi han participat Carme Barceló, responsable d'Escola en Pau, i Catalina Rosselló, presidenta d'amics del poble sahrauí. Barceló ha destacat el “vincle estret que s'estableix entre les famílies biològiques i les d'acollida” i ha ressaltat que la classe d'àrab permeten que els joves “educar-se i no desarrelar-se”.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara sortirà el gonellum i dirà que al Nord d'Àfrica es parla el Magribí o el Moro ( no se m' enfadin els magribíns, perque la befa va pels gonelles doiuts i ultres)
L'àrab al Magrib és com l'espanyol a la nació catalana. Els saharauís són amazics arabitzats. Els amazics que conserven la seva identitat al Marroc demanen els drets que el regne alauita dóna als saharauís (arabitzats)
Se ha de fer tot lo contrari, se ha de desarabitzat, fora la circumcisió, se ha de prohibir i a partir del 18 anys pot esser voluntària, fora ensenyar l'aràbic, crec que la llengua de la zona ès un dialecte del bereber.
En canvi el PP fa tot quant pot per tal que els nins mallorquins perdin les arrels.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (14-12-2014), continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar aquesta fórmula per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Raro, raro que no les enseñen el "cullons noi". Lengua del mundo mundial.