Jaume Sastre, cap de llista d'Unió Obrera Balear (UOB)- Consell Sectorial d'Ensenyamenta les eleccions de la Junta de Personal Docent no Universitari (JPDnU).
Lloc i data de naixement: Sant Joan, 1959
Especialitat: Llengua i Literatura Catalana (1983)
Centre on té la plaça: IES Llucmajor
Anys de docència: Més de 28 anys
Anys de sindicalista: Tinc 55 anys i no tinc experiència sindical directa
Representants del sindicat a la JPDnU: 0
Per què es presenta com a cap de llista?
El Consell Sectorial d'Ensenyament d'UOB es va crear el maig de 2013. El primer comunicat és de dia 23 i va ésser una crida a la insubmissió lingüística i a rebutjar l'aprovació del TIL (com defensava aleshores ADESMA) a través de l'article 20. El segon, de dia 16 de juny, va ésser una crida a la vaga indefinida i un convit a crear una caixa de resistència estalviant la paga de juny. Arran de la vaga de fam de final del curs passat (maig - juny 2014), els meus companys d'UOB em van animar a fer aquesta passa i encapçalar la llista.
D'on prové la seva vocació sindical?
Tenc un amic que em diu que a la meva edat hauria de pensar en la jubilació i no ficar-me en més endiumenjats. Ho diré net i pelat: el responsable que em presenti a les eleccions són José Ramón Bauzá i el PP. Després de 28 anys de fer escola em revolta que ens vulguin fer tornar al franquisme, amb la LOMQE, per exemple; i que es vulguin carregar la feina que han fet milers de mestres durant aquests anys per una escola integradora en català i arrelada al país. Després de tres cursos de reiterades agressions per part de Bauzá contra el col·lectiu docent, davant unes eleccions sindicals alguna cosa havíem de fer.
Els sindicalistes no gaudeixen de gaire bona fama.
No són els únics. El descrèdit també afecta els polítics, la monarquia, els banquers, els jutges... Això, que ara en diuen, “la casta”. El règim sorgit de 1975 està en descomposició i és urgent una regeneració. Per a mi, un dels èxits de l'Assemblea de Docents (AD) és que ha demostrat que són possibles nous mecanismes d'organització dels treballadors basats en la participació directa, la democràcia participativa i la democràcia deliberativa. Si els sindicats i els partits polítics no s'adapten als nous temps, no es reinventen i no escolten la gent organitzada d'una manera horitzontal a base de Whatsapps, Google groups, assemblees, etc.; corren el perill de quedar desconnectats de la gent.
Quin és el punt fort del seu programa electoral?
Tenim un programa electoral ampli per a 2014-18 que toca molts punts: eleccions sindicals amb llistes obertes; condicions laborals; interins; renovació de càrrecs, entre d'altres. Quin és el nostre punt fort? Ens posam al servei de l'AD i hem assumit els compromisos següents:
1.- Reconeixem l'AD com un òrgan sobirà en la presa de decisions a l'hora de negociar.
2.- Traslladarem les demandes de l'AD a les meses sectorials ja que si no té una personalitat jurídica pròpia no hi pot accedir directament.
3.- Convidarem els representants que l'AD elegeixi a acompanyar-nos a les meses de negociació.
4.- No signarem cap acord si prèviament no ha estat referendat per l'AD.
5.- Mentre Riera no convoqui els comitès de vaga, demanarem una votació de l'assemblea per decidir si hem d'anar o no, a les meses on es tractin punts que estan integrats en la Taula reivindicativa de la vaga indefinida actualment vigent.
Quina és la base del conflicte educatiu a les Illes, si és que considera que encara n'hi ha?
El conflicte és més viu que mai. Per a mi hi ha tres factors desencadenants: el primer, les retallades; segon, la LOMQE, i tercer, la persecució del català a l'escola. Això ha fet un còctel explosiu que, ja sigui per un motiu o altre, o tots tres a la vegada, ha provocat una mobilització històrica (mestres, pares i alumnes) que no té precedents i que és objecte d'admiració i de respecte dins i fora de Balears.
Quina opinió li mereix l'actual equip de la Conselleria d'Educació?
Qui mou els fils és Bauzá. És el màxim responsable de tot i maneja els subordinats com si fossin Kleenexs: usar i tirar. Sacrificats Bosch, Camps i Estarellas, ara hi ha Riera que ha posat en marxa una operació de maquillatge, però tot continua igual. Aviat farà dos mesos que és consellera i encara no s'ha volgut reunir amb els portaveus de l'AD. Ben mirat, no té res a oferir: la recuperació econòmica que ven és fum; per tant, no pot posar doblers damunt la taula per començar a rescabalar les retallades. D'altra banda, Bauzá, Wert... són extrema dreta i només s'aturarà la LOMQE el dia que el PP pagui un preu alt a les urnes.
Què li demana al Govern que es formi de les pròximes eleccions autonòmiques?
Que escolti els professionals, els mestres; també les famílies i que apliqui el sentit comú, que consensuï i que es deixi de disbarats. La Llei d'Educació de Finlàndia només té 24 pàgines. Es va consensuar a partir de l'experiència acumulada dels professionals i durant anys només han retocat alguns aspectes puntuals d'acord amb els canvis tecnològics i de la societat. Fa oi que a cada canvi de govern, hi hagi una nova llei producte de laboratori elaborada per quatre setciències que fa 30 anys que no han trepitjat una aula d'escola o d'institut.
Escola en català, sí o no?
Per descomptat, escola en català com a llengua hegemònica, ja que som a ca nostra i el català és la llengua pròpia de Balears. Ara bé, com més llengües dominin els nostres alumnes en acabar l'escola, millor. En aquest punt, per a mi és important l'autonomia de centre; però també una política global per a l'aprenentatge de llengües que va més enllà de l'escola: versions subtitulades a la TV, cinema...; colònies lingüístiques d'estiu i de Pasqua, facilitar beques per anar a l'estranger...
Perspectives de guanyar el 4 de desembre?
Francament, ho tenim difícil. Per una banda, tenim enfront estructures sindicals amb anys d'existència i que tenen una xarxa 'clientelar' molt estesa. Per altra, nosaltres partim de zero, ens veim fora d'horari laboral a hores intempestives i funcionam a base de Whatsapps i correus electrònics. A favor tenim el contacte quotidià amb els companys de feina; en contra, la desproporció brutal de temps, de mitjans i de recursos. En resum, hem assumit un risc i sempre que et presentes a unes eleccions: pots guanyar o pots perdre. Si guanyes, no has de caure en l'eufòria ni anar de sobrat; i si perds, tampoc t'has d'enfonsar ni caure en el desànim. Ara bé, nosaltres, formam un equip que en ganes, en il·lusió, en convicció, en determinació, en empenta i en força no ens guanya ningú.
Sastre (UOB): "Les retallades, la LOMQE i el català, han fet un còctel explosiu"
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Esta enorme! Hi ha gent que ha de menester una vaga de fam cada parell de mesos. Ara be, res de menjar d'amagat, que aixo no val Jaumenet!
En sastre,un líder valent.
Os acordáis cuando la tarde que dejó la huelga de hambre se fotografía delante de la mesa con un pa amb oli i sobrasada.... Cuando hay una huelga de hambre, real, se entiende, se empieza con dieta líquida y luego despues de días dieta blanda... y no te zampas un camaiot a la primera. Cualquiera pensaria Chaumet que la huelga era un timo..
Això seran els futurs representants dels professors??? http://www.mallorcadiario.com/wp-content/uploads/sites/2/2012/08/lobby-para-web-1.jpg
Jejejejejejejeje....... Me apuesto el cuello a que @Jaume, ets la victòria!, es el propio Jaume Sastre. Cómo lo has hecho para que nadie te trague, tío? Ah, si......simular una huelga de hambre.
La primera proposta serà fer una vaga en defensa de na Munar i obligar al les escoletes a comprar la seva biografia den Canyelles i la de n'Huguet que ja està preparant. (Per això necessita estar alliberat, ja que molta feina ni en fa ). Un sindicat de caràcter lepenista a educació? No gràcies. Un sindicat que fa del nepotisme la seva senyera (la dona den Sastre i el germà den Palou a les llistes) no, gràcies. Un sindicat que tracta de cagadubtes (ai Balutxo, Balutxo) a tot el que no pensen com ells, és un sindicat d'intolerants.
En Sastre, quina peça! A la llista ja hi ha col·locat la seva parella. Tot queda en casa (en Palou hi ha col·locat un germà, ah!). Encara el record compixant una imatge de la Mare de Déu intentant cridar l'atenció. Pobre home, no hi és tot.
Endavant, Jaume Sastre! No dubtis que ets la victòria! N'hi ha prou amb veure com, tan sols llegint el teu nom, la histèria s'apropia de tots els cagadubtes, pijhoprogres i feixistarros espanyols. Això és senyal que el teu missatge els fa mal i que fa bé a Mallorca i als mallorquins que no som uns miserables renegats. Gràcies pel teu exemple. Endavant amb la teva lluita. No afluixis mai, mai, mai!!!
Ai, quants de nervis perquè es presenta a les eleccions... És l´única persona que va fer amollar el mac al totpoderós i corrupte Pedro J. i ara deuen tenir por que no passi altre tant amb Korkis, falsos mallorquins i falsos salvadors... eh que sí?
Este señor es un extraño docente, ya que nunca da clases. Vive del cuento. Afortunadamente, como su clase la dan otros, los alumnos salen beneficiados en su educación.