Germà Bel: "A les Balears hi ha molta gent que no és generosa per renunciar a l'hegemonia lingüística"

Germà Bel (Les Cases d'Alcanar, Alcanar, Montsià, 1963) és catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i professor visitant de la Princeton University. Aquest divendres, convidat pel Cercle d'Economia, ha impartit la conferència Anatomia d’un desengany: Per què ha augmentat el suport a la independència a Catalunya.

Hi ha més independentistes ara que fa uns anys a Catalunya?
A Catalunya de fa molt de temps hi hagut una part de la població independentista. Des de l'any 2000 s'ha accelerat molt el procés. Hi ha quart de la població catalana que després de creure que ha fracassat en l'opció de transformar l'Estat en plurinacional, el que fa és passar a donar suport a l'opció d'un Estat independent. Un 24% de la població catalana està en aquest segon grup que s'ha vist obligada a contemplar la independència com una via.

El canvi de posició de Convergència i Unió (CiU) també és curiós.
El Canvi de CiU no s'ha produït els dos darrers anys. Va ser més acumulat. En el cas de Convergència, va fer el pas de donar suport a la independència en el moment que el seu diagnòstic va ser que la societat d'havia mogut. Des del 2010 Convergència va a remolc dels canvis.

Com explicarà el procés independentista a la conferència, a un públic a vegades reticent?
Igual que ho l'he explicat a més de quaranta ciutats de Catalunya, a València o Alzamora. Parlar de la llengua, del català i de l'escola ho puc fer igual a Zamora, que a Palma o a Vic.

La nova consulta del 9-N és una passa enrere del Govern Mas?
En absolut. Qui vol votar és una part de la societat catalana i no el Govern català. Entre el 70-80% dels ciutadans de Catalunya creu que tenen dret a decidir el seu futur. Això no vol dir que tots siguin independentistes. El Govern espanyol no vol que es vegi gent votant, i això ho veuran. Tenim llibertat de pensament, no som corders. No deixarem que ens posin un esparadrap a la boca.

Què ha de fer ara el president Mas?
Facilitar que es pugui votar, encara que no sigui en les condicions que hauríem d'exercir el nostre dret. El que ha de fer és el que ha de fer una institució en un país modern i facilitar allò que volen fer els ciutadans. Això a Espanya costa molt d'entendre. Estem al segle XXI i volem un govern facilitador i no controlador.

Amb una Catalunya independent, l'economia del Principat anirà millor?
A mig i llarg termini no depens que algú et compri perquè parles la mateixa llengua, a la inversa, si et bases monopoli, estàs mort. En la transició el problema és un moment polític. Hi haurà discussions, però no boicots.

Què n'opina dels atacs lingüístics al català?
És un problema d'hegemonia perquè durant molts segles, a Espanya, quan el castellà s'ha trobat altres llengües regionals, les altres llengües sempre han hagut de renunciar. I des de fa un temps no és sempre l'altra llengua la que renuncia. Molta gent no vol renunciar, perquè per fer-ho has de ser generós i no ho són, aquí a les Balears hi ha molta gent que no és generosa com per renunciar a l'hegemonia lingüística.

Què s'ha de fer per acabar amb l'hegemonia lingüística?
El dret a decidir. Perquè si no els importa la meva llengua per què han de decidir? Per què han de decidir sobre una llengua que no els interessa? És normal no voler deixar les decisions de la teva vida en mans de gent a qui no els importa en absolut.