Sastre hi veu la "tàctica colonitzadora de dividir" en els últims escàndols d'expresidents

TW
25

El docent Jaume Sastre, conegut per haver mantengut una vaga de fam contra la política educativa i lingüística del Govern Bauzá, creu que no hi ha res de nou en l'escàndol sobre el cas Pujol i, remetent a uns escrits de la seva ploma a L'Estel de Mallorca, veu la "tàctica del colonitzador de dividir" en les informacions sobre el patrimoni ocult de l'expresident català.

"Tant és ara com abans i això ja ve d'enrere", defensa Sastre al seu perfil a Facebook, recordant les lletres escrites per Pere Capellà i cantades per Biel Majoral.

De fet, la publicació a la qual remet el professor de l'IES Llucmajor té data de 1990. Malgrat haver passat vint-i-quatre anys, ja aleshores Sastre veia una entesa de diversos sectors -ell esmenta fiscals, advocats, sindicats, premsa, la TVE i fins i tot els anarquistes de la CNT- rere l'objectiu d'aconseguir "l'esfondrament del Govern de la Generalitat".

Notícies relacionades

Segons Sastre, l'operació de "guerra psicològica i propaganda" a què Madrid sotmetia aleshores la perifèria, incloent-hi el govern del popular Gabriel Cañellas a Balears, volia convèncer de "la pròpia incapacitat d'exercir l'autogovern". Per a ell, aquella fita és avui un ítem de rabiosa actualitat, i en certa manera també té la seva expressió en l'ingrés a presó de Jaume Matas.

"Ho veis mallorquinets! Tanmateix sou uns pobres anormals, podrits, corruptes i venuts a qui no poden deixar totsols. És millor per al vostre bé que continueu depenent de Madrid perquè, és clar, allà no hi ha corrupció, amiguisme, tràfic d'influències i tot és un exemple modèlic d'equitat, justícia, competència i honradesa", escrivia Sastre en la dècada dels noranta per explicar la seva visió.  

«No defallir»
Retornant al segle XXI, el docent aprofita per fer una crida a guardar la calma i a mantenir d'una manera inalterable el full de ruta cap al referèndum del 9-N al Principat. Per assolir aquest objectiu, Sastre insta a "treure els paraigües, els impermeables i les katiusques a fi d'evitar la inoculació dels virus letals de la propaganda colonialista espanyola i a no defallir".

"Tot el que no ens mata ens fa més forts i de tot el que està passant, per greu que sigui, cal treure'n conclusions en positiu que ens facin més forts, més valents, més poderosos i que ens duguin directes a assolir el nostre objectiu principal: la independència", emfatitza, abans de considerar que la independència no és el punt d'arribada, sinó el punt de partida per a la creació d'una nova societat i una nova manera de fer les coses.