El Consolat ha tornat verd en diverses ocasions durant tot el curs escolar, la primera al principi de la vaga educativa indefinida. | Jaume Morey.

TW
18

Aquest divendres, 20 de juny, fou l'últim dia del qual s'ha confirmat com el curs escolar més calent que es recorda en els últims temps a les Illes.

L'any en el qual ha entrat als centres, per la via ràpida i sense un suficient consens, el trilingüisme del Govern Bauzá, bona part de la comunitat educativa li ha girat l'esquena i han censurat amb fermesa l'actitud governamental, compromesa tant sí com no a posar en marxa el TIL, retirant de seguida aquest punt de tota mesa de negociació.

L'Assemblea de Docents i els principals sindicats han considerat en nombroses ocasions que aquest és un projecte postís i improvisat, que no té en compte les necessitats reals dels centres i dels alumnes, ni tampoc les mancances i retallades, freqüents en els últims temps en tot allò que té un component públic.

Per exemple, durant el curs 2013-2014, l'alumnat de necessitats educatives especials (NEE) ha patit retallades en detriment de l'educació inclusiva, com la reducció dels professionals especialistes en suport educatiu, o l'augment de ràtios i baixes de mestres de suport no cobertes.

Així mateix, segons els docents en lluita, s'ha disparat "escandalosament" el nombre d'hores no cobertes per manca de professorat als centres d'educació secundària, i també es retallen pel curs que ve un total de 719 places de cicles formatius de formació professional presencial, caient aquestes un 9,3% en referència al curs que ha acabat.

Notícies relacionades

Resposta
Tota aquesta realitat es condensà i esdevingué el perquè de la vaga educativa, produint escenes que perduraran en les nostres ments durant molt de temps.

L'oposició unànime a la política educativa del Govern Bauzá -tret dels de la seva corda i afins-. Les dinàmiques associatives dels professors, generades des de la creació de la Plataforma Crida, i les seves camisetes verdes amb l'embut, molt cercades per alguns, i en altres ocasions gairebé temudes. La vaga indefinida, activa durant un mes seguit i represa en jornades molt puntuals i simbòliques. La iniciativa de la Caixa de Resistència, que aconseguí recaptar molts milers d'euros per fer front a les despeses i càrregues econòmiques generades per la lluita. O el rebuig als expedients sancionadors a diversos directors de centre. Totes són icones que simbolitzen el camí de lluita transcorregut fins aquí.

Però sens dubte, dos ítems destaquen per damunt de tots aquests. El primer, la gran manifestació del setembre, que omplí els carrers de Palma a favor de l'educació pública de qualitat i en català, i que també dugué milers de persones a Menorca, Eivissa i Formentera, compromeses amb la nostra escola. Una jornada històrica, que permeté demostrar el vigent suport transversal de la societat illenca cap als seus docents.

I no hi podia faltar la dignitat demostrada pel docent de l'IES Llucmajor Jaume Sastre, qui amb la seva vaga de fam reclamà durant quaranta dies a José Ramón Bauzá un diàleg real i obert a totes les parts presents en el conflicte. També amb el comitè de vaga de l'Assemblea de Docents, marginat i desacreditat per les elits del PP balear per ser poc representatiu, o potser per fer massa renou.

Aquí acaba un curs, però ben aviat en començarà un altre. Llavors veure'm si uns i altres han après la lliçó.