En les últimes hores s'ha posat en marxa una campanya a través de la coneguda plataforma 'Change.org' que té l'objectiu de recollir el nombre més gran de signatures possibles per convèncer el president José Ramón Bauzá que l'única sortida al conflicte educatiu a les Illes és una negociació efectiva amb el sector.
Recollida de firmes a la xarxa perquè Bauzá negociï amb els docents
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No m'ha funcionat el botó vermell per signar a la web de CHANGE.ORG
La llengua ens replega envers la llibertat de tothom,ens ajuda a comunicar-nos en.igualtat de condicions i ens referma la nostre identitat.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-Es professós s'han empreñad perqu'es catalá lis han llevad se pensavan qu'ells comandavan fins que lis han dit de qu'anavan. -A uns es Govèrn els ha cessàd y ets altras se n'han anad de rabi se pòsen sas camisetas y com al-lots fan potedetas. -Sa séva fayna es educà y enseñà però s'estimen més adottrinà axí cuant tost sabin es català se pensaràn qu'ês perque son d'allà. -Quina tristó y vergoña que mos produêx cuant díuen qu'es mallorquí no'tsistêx a s'escòla es llibres que lis han donad tota s'històri mallorquina lis han esborrad. -Lis diuen que xèrrin es català com si as mallorquí fos d'allà y élls de bons al-lots que son se pênsan qu'ês lo milló del mon. -Ja basta de di doys y beneyturas y mólt manco an'aquestas alturas qui vulqui aprende es català a san gran Cataluña s'en pod arrelà. Au tiralì..................................