La fundació Jaume III considera que IB3 ha d'emprar un registre lingüístic "ultracol·loquial". | L.P. Bedoya
La Fundació Jaume III surt en defensa de l'aplicació de l'article salat en els informatius d'IB3 i considera que la Universitat de les Illes Balears (UIB) “s'equivoca” en l'ús estàndard o el registre formal literari en els mitjans de comunicació.
La Fundació, que considera que la Universitat està “mal aconsellada” pel seu Departament de Filologia Catalana, creu que els mitjans de comunicació orals “requereixen una naturalitat, una frescor i una espontaneïtat que difícilment pot donar-se en un registre escrit”.
L'entitat considera que exigir el registre literari a aquests mitjans “és senzillament no entendre el paper que avui en dia tenen els mitjans de comunicació orals”. En aquest sentit, consideren que el model lingüístic d'IB3 ràdio i televisió “està encara en procés de construcció” i que no es pot considerar com una “cosa tancada”.
La Fundació també considera que l'estàndard, “propugnat” per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), “ha resultat ser un fracàs a Balears” que ha fet perdre “expressions que feia mil·lennis que parlaven els nostres padrins”.
La Fundació considera, finalment, que un mitjà públic ha d'emprar "un registre amb el qual s’ha de sentir identificat el públic que l’escolta”, el que implica, a parer seu, que ha d'utilitzar un “registre ultracol·loquial”. “Els agradi o no als catalanitzadors a ultrança, molts de ciutadans no se senten reconeguts en l’estàndard que fan servir els informatius d’IB3”.
26 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Gracies per lluitar per sa nostra llengo, Fundació Jaume III.
Resposta a la pregunta de Marc de Barcelona: Bones tardes, Marc. La Fundació Jaume II, és una altra associació parescuda al Círculo Balear i que té com a finalitat "desballestar" la llengua Catalana. Aqueixa associació està composta principalment per senyors d´una edat empesa i de professións tals com hotelers, constructors, botiguers que es dediquen a jugar a filòlegs. Com ja deus saber, el PP quan li molesta qualque cosa, es dedica a fer-la troços, i això és el que passa a Mallorca amb el Català, fent la guerra d´una manera tan traïdora, que comencen per dir que el Mallorquí, Menorquí i Eivissenc-Formenterer no son el mateix idioma que el Català, que son molt més antics, que abàns s´estudiava a les escoles (evidentment és una mentida perque abàns estudiavem en Castellà únicament) i que els que defensam el Català som uns traïdors a la nostra terra que ajudam als catalàns que ens voleu envaïr i que teniu la casèrna general a la UIB. Pareix una broma, però aquixa gentota ha agafat molta força i s´han fet els amos dels mitjàns de comunicació. Ah! i tota aquesta parafernàlia funciona amb doblers públics mentres els extrangers es moren al carrer sense atenció mèdica, la gent passa fam, els níns no ténen sabates ni llibres, hi ha dobers per això,
Aquest grupet de Jaime Trasero ( m'hagrada aquesta denominaciò d'origen ) una cosa sì tenen tencada (sa closca) ara posaran com exempla literari les lletres de les cançons de Osifar, i desprès afegiran en Petmen i sa porsella, i la sirereta "es sherif Tutanramon",això ja fa pardal. Salut
Jo rebuig la Fundación Jaime II i el Sirculo Valear per atemptar contra la nostra Cultura, i molta més gent també ho fa.
Genials, aquests quatre vells xarucs de la Jaume III. Ara ens revelen que, començant per Ramon Llull, continuant per les Ordinacions Paratines, el Llibre del Repartiment, l'autor anònim Viadera de Llucmajor, Anselm Turmeda, l'autor del Vigilant Despertador, en Joan Ramis i Ramis que, sota dominació anglesa a Menorca, va escriure l'esplèndid drama Lucrècia, Mossèn Antoni Maria Alcover que, llevat de les Rondalles i el llibre Corema, Setmana Santa i Pasco, té tota la seva abundantíssima producció en català normal (vull dir sense salar), tota l'Escola Poètica Mallorquina, els poemes de l'Eivissenc Marià Villangòmez, l'bra ingent del senyor Francesc de Borja Moll, la totalitat de la rica novel·lística mallorquina, menorquina i eivissenca (feis l'excepció del genial Viatge Tràgic de l'Amo en Xec de s'Uastrar)el jove Pep Toni Bauçà, Jaume Ferrando, Pau Faner, Llorenç Villalonga, Baltasar Porcel, Marià Antònia Oliver, Sebastià Bennàssar, Miquel Adrover, Biel Galmés... i així podríem continuar fins pràcticament a l'infinit, tenint present la profusió d'autors que van apareixent en gran quantitat, tots, sense excepció, han escrit en català salat, segons vosaltres. Mirau els arxius de les Sales balears i ja em direu quantes en trobau que, a través dels segles, hagin "salat" mai. I on anau, amb aquests peus? Qui vos pensau poder enganar? Qousque tandem abuteris, corpus hispanicorum, patientia nostra? I vosaltres, pobra gent del Jaume III i acòlits d'en Campos, què podeu oferir com a contrabalanç? Ronya per gratar, misèria i ignorància... i mala voluntat i dolentia. I ara no veis tots quants sou que feis el ridícul i els ous en terra? Les vostres intencions ja les sabien els romans: "Divide et impera". Només voleu afeblir la llengua i la cultura nostres disgregant-nos, allunyant-nos dels valencians i dels catalans. Dit de passada, el nostre salat, que tant estimam i practicam (amb la sola excepció d'una part majoritària dels Jaume III i dels sicaris d'en Campos, perquè quasi tots ells parlen foraster i només foraster), va existir, en temps històrics i fins ben recents en llengües com ara l'occità de certes zones de la Provença (la rodalia de Grassa, darrere Niça)fins que, dissortadament, l'occità va desaparèixer d'aquelles terres. Doncs bé: tot el riquíssim corpus de gramàtiques occitanes, començant per les medievals, reprova l'ús del salat en les obres literàries. Per tant, patuleia dimonial d'anti-cultura nostrada (que, la majoria, ni salau ni "endolciu"), mostrau les canyelles. Apliquem-los la dita (no solament mallorquina, sinó de tots els Països Catalans) "jo et conec, herbeta, que ets moraduix". Dit altrament, falsos i hipòcrites.
Per l'amor de deu, que cuatre fòssils acastellanats sense que ells mateixos s'hen donin compte, vulguin , des de la seva ignorancia filológica, donar lliçons als filòlegs de la UIB, sobrepassa lo patètic i passa a la indignitat...
I no les haurem perdudes per mor del castellà les expressions dels padrins? ... ara, les de fa mil·lennis no seran!
Osia, que... un pollencí/na no pot presentar cap informatiu... Mon Dieu de la France!
Ja fa anys que no mir IB3 perquè la trobava massa acatalanada. Tots aquests canvis son positius però em sembla que arriben massa tard.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Raimon, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, etc.