El Parlament balear, entre els menys transparents de l'Estat

El Parlament de Cantàbria és el més transparent de l'Estat espanyol, seguit pel de Navarra i pel Senat, mentre que el de Múrcia ocupa l'últim lloc del rànquing que ha fet públic Transparència Internacional, en què el Parlament balear figura entre els cinc amb menys transparència.

Després de les càmeres càntabra i navarresa i el Senat, el quart i el cinquè lloc de la classificació són per les Corts d'Aragó i les de Castella- La Manxa.

Els segueixen la Junta General del Principat d'Astúries (sisena), l'Assemblea d'Extremadura (setena), el Parlament Basc (vuitè), el de la Rioja (novè) i, en desè lloc, el Congrés dels Diputats.

L'Assemblea Regional de Múrcia ocupa l'últim lloc (dinou) de l'Índex de Transparència dels Parlaments (IPAR) i entre els cinc últims figuren les Corts Valencianes (quinze), l'Assemblea de Madrid (setze), el Parlament de les Illes Balears (disset) i el de Canàries (divuit).

A la part baixa de la classificació estan també el de Catalunya (onze), les Corts de Castella i Lleó (12), el Parlament de Galícia (tretze) i el d'Andalusia (catorze).

El president de Transparència Internacional Espanya, Jesús Lizcano, ha assegurat que el «nivell mitjà és satisfactori» i ha destacat especialment l'esforç del Senat, que obté una nota de 83,8 sobre cent, enfront del 30 que presentava en una avaluació prèvia de fa tot just dos mesos.

El Congrés, que aprova amb una nota global de 65, obté el seu pitjor valoració en transparència en les contractacions de serveis i en els indicadors de la nova Llei de Transparència, i la millor (cent sobre cent), en la informació que ofereix sobre el funcionament i l'activitat parlamentària.

Segons aquest estudi, el primer que realitza Transparència Internacional Espanya sobre els parlaments, la nota mitjana és de 64,1 i només suspenen en la valoració global (que suma la nota de les sis àrees avaluades) Múrcia (42), Canàries (42,3) i Balears (45), mentre que amb una puntuació superior a 80 sobre cent s'alcen Cantàbria (98,8), Navarra (87,2) i el Senat (83,8).

Lizcano ha assenyalat que «l'assignatura pendent» és la transparència economicofinancera, en la qual suspenen la majoria: la Rioja, Madrid, País Basc, Canàries, Extremadura, Múrcia, València, Catalunya i Balears.

En la valoració dels indicadors de la nova Llei de Transparència Parlament de Catalunya i el de Canàries treuen la pitjor nota (27,3), enfront de l'excel·lent cent sobre cent del càntabre.

Segons Lizcano, els parlaments que pitjor informació ofereixen sobre aquests indicadors són els que no han creat un portal específic sobre transparència, pel que ha animat al de Catalunya a «imitar els millors», a crear aquest portal ja preocupades «una miqueta més» de cara al següent IPAR, perquè «la transparència no costa res, si no hi ha res a amagar».

Referent a això, Antonio Garrigues, del Comitè Executiu de TI Espanya, s'ha mostrat convençut que no hi ha «voluntat d'ocultació» i que en el pròxim rànquing «tots milloraran».

Lizcano ha recordat el «desencís» que es van dur el febrer passat quan van realitzar la valoració provisional i la puntuació mitjana va ser de 25,6 sobre cent.

En tot just dos mesos, la sorpresa negativa s'ha convertit en « raonablement positiva» -ha dit-, perquè tots els parlaments han millorat en aquest termini i s'han sensibilitzat més que altres institucions avaluades per la seva organització.

«Si és per convicció o per quedar bé, ens queda el dubte», ha apuntat el president de TI, per a qui « el principal és que publiquin la informació».