La trobada s'encaminà a reclamar l'"urgent i necessari" compliment de l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia, pel que fa a "l'especial estudi i protecció de les modalitats insulars", un punt que a FCIB consideren que de moment ha estat "retòric". A més, indicaren que "l'entitat no va néixer per inventar cap llengua nova", malgrat que l'ortografia i la gramàtica que proposa no surten, en la seva major part, de l'actual normativa de l'IEC.
Fonts de l'entitat balearista recordaren que les propostes que per ara s'han traslladat a la Conselleria d'Educació es poden resumir en tres punts que són, en primer lloc, que els llibres de text siguin en les modalitats i no en català estàndard, "sense mitges tintes, així com a Galícia els joves estudien en gallec i no en portuguès, i a Portugal s'estudia en portuguès i no en gallec".
La segona via passa perquè la Conselleria es comprometi a fomentar les modalitats i la cultura pròpia a través de l'educació, i que a les aules sigui "prioritari" estudiar novel·les, rondalles i literatura típica de Balears i no de Catalunya, com fins ara. Finalment, la tercera és que d'acord amb l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), es recomanin i es faci ús de les formes balears a l'administració pública, a l'educació i a la Ràdio i Televisió Pública de Balears, IB3.
Com es pot comprovar, per a fer realitat aquest projecte, el FCIB necessita una important col·laboració des de la Conselleria d'Educació i Cultura i l'IEB. En aquest sentit, els dirigents de la plataforma han anunciat una nova reunió amb Joana Maria Camps i "possiblement" amb Antoni Vera, ambdós els màxims representants d'aquests òrgans.
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El que haurien de fomentar, i de manera urgent, és la SEVA cultura personal que és molt escassa.
Me fan llàstima segons quins comentaris, però ja està bé que sa gent se sumi an es debat a favor de ses modalitats. A veure, des de quan fa falta esser llingüista per defensar es compliment de sa llei? sa notícia diu ben clarament que no se pretén inventar cap nova llengua.¿No hi ha arguments? Per cert, conferència de sa Fundació Jaume III an es Club DM ple total, 200 persones. Açò vol dir cosa, que no som quatre indocumentats, ni quatre ignorants, com diuen per aquí "quatre anònims" ;-).
Uns altres que es dedicaran a viure de les subvencions. Aquests senyors ja ho han intentat amb Ciutadans i UPyD, vist que no han tingut èxit ara ho intenten així que governa el PP. Ja està bé!!!
És curiosa l'aparició d'aquests grupuscles d'indocumentats durant aquesta legislatura. Qui subvenciona això? Quin recorregut tenen?. Ara resulta que tothom és lingüista...
Només dues qüestions: On han estudiat filologia romànica o filologia catalana? A partir d'ara, el ciutadans, encara que no tinguem ni la més mínima preparació sobre la matèria (com veim no passa res) defensarem que 2+2 són 5 ; què en sabem els matemàtics!!! Qui s'hi apunta? Segurament també ens rebrà aquesta representant de la Conselleria versada en cultura.
Només dues qüestions: On han estudiat filologia romànica o filologia catalana? A partir d'ara, el ciutadans, encara que no tinguem ni la més mínima preparació sobre la matèria (com veim no passa res) defensarem que 2+2 són 5 ; què en sabem els matemàtics!!! Qui s'hi apunta? Segurament també ens rebrà aquesta representant de la Conselleria versada en cultura.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Benvingut Oliver i Esteller, Joan Estelrich, Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Pere Oliver i Domenge, Miquel Ferrà, Joan Pons i Marquès, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Capellà, Joan Fuster, Blai Bonet, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", etc.
M'assembla molt bé. Ja era hora que aparegues es Foment Cultural! Prou d'imposició catalanista que hem tingut es darrers anys amb governs del PSOE i MATAS. A partir d'ara poc a poc i amb bones heu d'anar fent, Foment. Es poble tenim confiança amb voltros.
"malgrat que l'ortografia i la gramàtica que proposa no surten, en la seva major part, de l'actual normativa de l'IEC". Això no és vera, és tot el contrari, respecten la gramàtica normativa vigent amb qualque reivindicació com ara "vos" (en lloc de us) o "mos" (en lloc de ens). El 99% de sa seva forma d'escriure és completament normativa, només heu de mirar els seus escrits a Facebook o a la seva pàgina web. Resumint, defensen les modalitats lingüístiques insulars.