Fa 300 anys que les Illes Balears pateixen un espoli fiscal continuat, la plataforma pel Dret a decidir de les Illes Balears n'ha editat un vídeo per sensibilitzar de la situació. | Dret a decidir Illes Balears (Youtube)
La plataforma pel Dret a decidir de les Illes Balears ha editat el seu segon vídeo on exposa durant nou minuts la necessitat de què l'arxipèlag recuperi “la independència, la democràcia i la llibertat”, després de 300 anys de patir l'espoli fiscal a què el sotmet Madrid.
'Història d'un espoli. Illes Balears' fa un repàs històric des de la conquesta de Mallorca per part del rei en Jaume I el 1229 que serví a les Illes per aconseguir les seves pròpies institucions. La prosperitat del territori serví per consolidar el segle XIII unes Illes Balears amb una poderosa indústria i aconseguir que el poble per fi se sentís lliure. Però tot canvià el 1715 quan Felip V envaí les Illes i imposà el Decret de Nova planta que acabà amb les institucions pròpies, amb la presència del català a l'àmbit públic i començà un espoli fiscal que avui en dia encara continua, segons denúncia la plataforma.
El vídeo relata el daltabaix que suposà per a la societat balear que el 75% dels seus impostos marxessin cap a Madrid i no retornessin en forma d'inversió. Tres segles després, la situació continua igual i el segle XXI ha revivat, segons relata la Plataforma, “la repressió cultural i lingüística (TIL i Wert)” i des del 1995 Madrid ha rebut de l'arxipèlag 57.000.000.0000 euros que no s'han retornat.
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bon vídeo, molt entenedor i directe. Necessari per ajudar la gent a fer el pensament. Ara ve la meua opinió (constructiva) en referència a punts que poden conduir a discussió. Punt negatiu: Com bé comenta Joan Miró Font, mescla (i és cosa comuna i intencionada) Mallorca i Balears. És el que passa sempre que es vol parlar d'un "país balear", que per provar de donar una imatge unitària al final s'acaba rallant de Mallorca però anomenant-la Balears. Punt positiu: No analitza la conquesta catalana com una catàstrofe soferta pels nostres antics. Qui cerca una continuïtat en una "civilització balear", on ens trobam amb una conquesta forana, evidentment la "reconquesta cristiana" no seria res de bo per a nosaltres. Però tots sabem que la civilització històricament establerta a cadascuna de les illes és l'arribada del Principat, amb "riqueses multiculturals i ètniques", evidentment, moltes de les quals ja venien d'un Principat que (o sorpresa) comptava amb catalans d'origen àrab, jueu, occità... Punt positiu: No es distreu a explicar els conflictes i penúries vàries viscudes entre la colonització catalana i l'entrada a l'Espanya borbònica. Després de la població amb "bona gent catalana" (on evidentment hi degué haver de tot, de bo i de dolent), el poble també es va trobar molts problemes i conflictes, com en tota societat medieval. Açò no és que sigui una omissió interessada. Si ningú es vol pensar que els illencs humils del segle XIV vivien en un món de flors i violes, on gaudien dels mateixos drets que els reis, simplement que s'ho faci mirar: no crec que un vídeo breu que marca els canvis de domini en aquestes terres hagi d'anar explicant coses tan òbvies. De fet, molts desastres viscuts pels illencs abans dels decrets de nova planta, van ser conseqüència d'un tracte ja colonial per part del Regne d'Espanya ja abans de la guerra de successió. Com que som menorquí i Menorca és el meu petit país, afegiré un poc d'informació que seria rellevant si es parlés realment d'illes en plural. Menorca tingué representació a les Corts Catalanes i els jurats de Mallorca no hi tenien potestat. A més a més, els menorquins de l'època van tenir la sort de guardar-se dels decrets de nova planta fins al segle XIX. Parlant d'esdeveniments històrics que marcaren la sobirania i el tracte dels estats, crec que aquests sí que podrien ser apunts importants.
La veritat la corromp la mantida, pero tambè el silenci. La astucia es vesteix de mil maneres, la veritat sempre va nua. Fa masse anys que callam, i un tam-mateix no m'he serveix, aviat m'hos deixaran en pilotes, i el cul en l'aire. 57.000.000.000 milions en 19 anys, batùarradell, això son els " vinculos afectivos " de Espanya. Salu,t que es lo unic que tenim, i le m'hos volen fotre.
Cucut No se trata de sabreque hi guanyam, se trata de que hi petdem ara, i lo que perdriem si mos independitzam En Felip lo que va imposar es que es documents publics no se fesen en Llati perque no en sabian mes es es quatre lletrafrits, es poble en fer una compravenda no se enterava de res,
Una Grande y Libre!!
alcoyano: Mallorca i la resta de Catalunya formam una nació -més endavant un estat- sobre la qual, i en tota l'extensió del territori, decideixen els catalans resistents -els únics que realment representen la Pàtria- i, dins d'aquest tot, som molts més que el 10% i els renegats col·laboracionistes són molt manco que el 90%.
"La independència no la podem posposar ni un any més".... Idó teniu una bona feinada per davant (i al 90% dels mallorquins en contra). Ànims, tolito!!
Durant es vídeo es mescla una referència a totes ses illes amb una altra només de Mallorca, basta mirar es mapes que es dibuixen (per cert, qui dibuixa ho fa de manera excel·lent), i cal anar molt alerta amb això. O es parla de Mallorca o de tot Balears. Per altra banda, s'afirma que entre sa conquesta catalana i s'espanyola hi hagué una època de molta prosperitat i això s'hauria de matisar, si més no pel que fa a Eivissa. Aquest article (http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2014/03/16/1235-descalabro-conquista/681480.html) sortí a Diario de Ibiza just ahir diumenge 16/03/2014 i, si bé és susceptible de ser acusat d'anticatalà (es seu autor, en Miguel Ángel González, molt anticatalà no és, a dir ver, qui ho és a base de bé és en Mariano Planells, que es troba a s'òrbita d'UPyD), allò que diu no té per què allunyar-se de sa veritat, és a dir, que s'ha mitificat sa conquesta. De fet, una conquesta sempre és una conquesta
Espanya es un producte toxic per tot noltros, Sempre he va estat.
Depressa i corrensos anem-nos de Espanya.
Qui queda que encara vulgui esser "español"? Perquè? Que hi guanyam? Que qualcú ens respongui!