Nadal: "El PP balear ha decidit passar amb una piconadora per la llengua i l'educació"

Joaquim Nadal (Girona, 1948) actualment és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Girona tot i ser més conegut per la seva etapa com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (2003-2010) i batle de Girona (1979-2002).

En quin moment del procés sobiranista es troba Catalunya?
Estem en un tombant decisiu. Quan fas un camí sempre et pots trobar diferents bifurcacions i ara Catalunya està en una cruïlla. Triar el camí correcte o triar el camí equivocat a vegades pot ser letal pel mateix procés que has triat. Hi ha moltíssima gent que considera ara mateix que només hi ha una sortida sobiranista. Ara bé, queden molts pocs camins a triar perquè moltes de les bifurcacions s'han anat tancant.

Posim un exemple.
El camí que portaria cap una terecera via federalista té poca credibilitat, perquè neix més d'una voluntat unilateral d'uns sectors de la societat catalana i no de l'espanyola. Ha estat una insensata dilapidació del patrimoni de la transició el que ha fet que una societat que fa cinc anys no era majoritàriament sobiranista, avui ho sigui.

On conduirà aquest procés sobiranista?
Tan important és el destí com el camí. I fins que el destí final no s'aclareixi, fer els passos correctes és molt important. Ara bé, s'equivoquen aquells qui diuen que és un viatge a Ítaca sempre inacabat, perquè quan arribes al final t'emportes un disgust i per tant no hauria de ser un viatge a Ítaca. Hauríem d'intentar que el viatge que hem emprès acabi bé.

El 9 de novembre hi haurà consulta.
La qüestió és saber si el 9 és un final d'etapa o sí s'obre una nova etapa. Hi ha qui ha ensenyat les cartes i ha dit que si el 9 no hi ha una consulta hi haurà eleccions. Jo sóc un convençut del dret a decidir, com molta gent a Catalunya, crec que ens hem de carregar de raó i que aquesta és una etapa que no s'ha de cremar i s'ha de fer la consulta sí o sí. Si quan arribem hi ha un conjunt de factors que la impedeixen ja plantejarem cap on hem d'anar.

Però aquests factors externs que la impedeixen ja hi són, Madrid.
Sí, però això només passarà quan es convoqui. Especular sobre les etapes intermèdies sense que s'hagin produït és precipitar els esdeveniments. Hi ha una unitat del poble de Catalunya a favor del dret a decidir que passa per davant de què i com decidir-ho.

Com valora el lideratge d'Artur Mas en aquest procés cap a la independència?
Amb tota seguretat Artur Mas està fent només allò que pot fer, per tant, amb tota seguretat està actuant correctament, però ho està fent amb la contradicció de veure's avocat a un únic camí i veure com tot i que assumeix el repte, la responsabilitat i el risc de liderar el procés, això li va restant efectius electorals. I només això justificaria que només està fent allò que pot fer.

Té pensada la resposta en cas de què se celebri la consulta?
Donaré una resposta vaticana. Sé segur que aniré a votar.

Mas està abandonant els problemes del dia a dia dels catalans?
Tenen raó els que diuen que sota la cobertura de l'objectiu ens està cabotejant el debat de la situació real i de la societat, tenen una part de raó, però cometen un error, que és separar l'objectiu nacional del repte social. En la tradició del catalanisme polític són objectius inseparables. Per exemple, en el meu partit hi ha gent que diu que hem abandonat el nostre ADN socialista, no s'ha abandonat, simplement el marc actual no és el més idoni per aquests problemes que té la gent que viu i treballa a Catalunya.

Com veu que alguns sectors a Balears també es vulguin apuntar al procés independentista del Principat i aspirin a la independència del conjunt dels Països Catalans?
Balears té molts temes urgents a l'agenda política. Turisme, ecologia, medi ambient, prospeccions petrolieres, la superació de la corrupció, el predomini social del PP tot i els casos que han aflorat i la necessitat de trobar una alternativa forta al predomini actual del PP a gairebé totes les institucions balears. A més, el PP balear ha decidit passar amb una piconadora per la llengua i l'educació. Per mi que m'ho miro des de fora, conforme la necessitat de crear una alternativa a les Balears forta, pròpia de les Balears i amb la seva pròpia agenda pel que fa a la llengua, a la cultura, a l'educació i al turisme.

Què proposa?
Jo no ho plantejaria en termes regionalistes, sinó nacionalista balear. Cal un balearisme polític com jo entenc el catalanisme polític.

Si d'aquí a uns anys l'agenda política de Balears ja no fos aquesta, seria partidari d'unes Illes Balears independents?
Cadascú té el seu propi camí i les Balears han de triar el seu.

En el seu últim llibre parla dels últims vint anys d'experiència en política. Què ha pres durant tot aquest temps?
He après que les maquinàries dels partits a vegades són implacables, que les prioritats de les maquinàries dels partits a vegades no es corresponen amb les prioritats dels ciutadans i que els partits són necessaris. També he après que no està escrit enlloc que el sistema actual de partits sigui el sistema que hi haurà en el futur. És possible construir el marc de la nació des de les carreteres, des dels trens i des dels transports públics, és a dir, des de la planificació territorial. Moltes vegades la política tangible és la que millor ajuda a explicar la política dels intangibles.

Preocupa molt el futur dels partits polítics tal com els coneixem avui en dia, tant a les dretes com a les esquerres.
Hi ha una revolució pendent interna en els partits. Els qui esgrimeixen l'argument de la democràcia interna dels partits cal que se n'adonin que la democràcia interna del partit no serveix per res si no es correspon amb la democràcia externa de la societat que t'ha de servir per governar. Estem en un moment en què aquesta correlació s'ha trencat.

Quina opinió li mereixen els nous partits que estan sorgint, per exemple, VOX?
A mi els partits de la dreta i els que estan molt clarament ancorats cap a la dreta, els respecto, perquè tot és legítim, però no els considero gaire. Tindran el pes que sigui, però a mi el que m'importaria és que els partits de l'esquerra i del centreesquerra fossin capaços de fer el seu propi procés de renovació interna i externa.

Li agrada més fer de polític o de professor?
Jo vaig ser professor durant 10 anys, polític 35 anys i ara torno a fer de professor. Malgrat que he fet més temps de polític que de professor, sé que la meva professió és la de professor. L'altre ha estat un encadenament de contractes temporals entre jo i la part de la ciutadania que em va votar. Estic la mar de tranquil i bastant feliç fent de professor.

Tornarà a la política?
Crec que no, però quan vaig deixar el Parlament vaig dir que continuaria fent política perquè sóc un animal polític.