Camps rebateja el Museu d'Art Modern de Nova York com 'sa MoMA'

Tenim uns polítics que xerren malament tan en forma com en contingut! L'altra dia vaig sentir xerrar el batle d'Inca per la PP3, pareix que tots han anat junts a la mateixa escola d'antidicció! "ient, aiuntament, iunts..." En Baussà xerra igual. No només diuen animalades, a més les diuen malament.

En Francès una môme és una nina, però en la modalitat del barri de Sa Llotja del Bâléàr, una moma és un pedaç amb molts de blèns, agafat d´un pal i que serveix per donar lluentor a les ratjoles dels museus d´art modern americàns, principalment als que es trobern situats a la costa de l´Atlàntic i que ténen una estàtua a la entrada del port.

Vaja amb na momatrepitja! En va sumant d'animalades. Quan tens una consellera de cultura que és tan òbviament curta i inadequada pel càrrec, que és l'antítesi del que representa, perquè serà? Idò perquè no és més que una titella inútil d'un poder (colonitzador) a qui no li importam gens ni poc, i que s'esmena en inculcar-nos la idea de què els governants mallorquins no serveixen per res, així que no volguem autogovern perquè no en sabriem.

Sa Moma trepitja fort... Feis campanya contra el PP si voleu Però no demaneu eleccions anticipades! Ens privaríeu massa prest de les "perles" de la nostra consellera. Deixeu-nos-en gaudir una mica més. Només esper que qualcú en vagi prenent apunts, per tal de fer el dia de demà una antologia de bajanades. Entre això i les curioses traduccions automàtiques que ens ofereix adesiara el nostre govern, hi haurà matèria primera per a un bon volum. I si no, sempre tendrem al nostre abast l'hemeroteca del DB.

la môme era na edith piaf

Un terròs és ben normal que trabuqui, independentment del càrrec. Ara bé, que després de totes les animalades que ha dit i fet encara se pugui superar, és tenir molt de mèrit.

Hi havia una vegada a un poble, una bruixa molt dolenta, molt dolenta, que quan els níns dormien els robava la lliço que havien après a la escola i la canviava per una de dolenta i rara. Aquesta bruixota era anomenada Sa MoMa i tothom li tenia molta por perque tenia molts poders, i quan cualcú se li enfrontava, ella amb unes sabatotes puxagudes el trepitjava i el mitg mort. Però un dia un nin molt valent, molt valent , va decidir fer-li front i al vespre la va esperar i es va fer el dormit i quan ella es va atracar per robar-li la lliço ell es ca axeicar del llit amb una gramàtica amb la ma i la va encalçar escales avall i la bruixa va rodolar i va caure per les escales i llavors entre tots la varen treure dafora del poble i feren una festa de pinyol vermell.

Comentaristes! Sou uns ignorants! O no sabeu que és una moma? És un mot que pot tenir diversos significats, però a Mallorca, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear és "Grandesa, cosa feta esplèndidament, sense mirar la despesa. (Mall.) D'un qui ha fet un regal esplèndid solen dir: "ha fet aquesta moma". Idò, i que us creis, que a Nova York, que hi ha de tot i en abundància, no hi ha cap moma? El que passa és que no sabem a quina MoMa es referia la consellera. Ella si que ho devia saber, sobre tot perquè els seus savis assessors l'hi devien haver dit. I què hi pot fer ella, si tots els qui l'escoltaven són uns ignorants?

Sa moma, sa poma vestida de dol sa mama la mima sa mema no ho vol.

Si entenem el context, entendrem la moma de na Camps. Per què li treim sa moca? Ella sap que és ben vera que al "cuento de na Blancanieves" la bruixa li va donar una moma enverinada.