Gómez sobre el Dia de les Illes: "Hi ha una gran varietat d'actes per reafirmar la nostra identitat comuna"

Si en Gomez, el destructor frustrat d'es Guix, no parla una p. paraula de Mallorquí, com pot parlar de defensar la seva dignitat...simplement és un aprofitat mes, i per mes Inri, barroer i embustero

Diuen que defensen “Lo Nostro” però si parlassin en italià dirien que defensen “La Cosa Nostra”. I així és: - Es varen pujar el sou un 25% amb diners públics, varen perdre el judici i van recórrer la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia. Varen tornar a perdre i ara recorreran davant del Tribunal Suprem. Tota la defensa de la pujada dels seus sous s'està fent amb diners i recursos públics. - Van legalitzar, amb recursos públics de l'Ajuntament de Palma, el pis il·legal del seu president Bauzá. - Estan canviant les lleis, amb recursos públics de l'Administració de la Comunitat Autònoma, per augmentar les seves prebendes i sous vitalicis, com el nivell 33. - Varen anar, amb recursos públics, de viatge Cabrera a menjar llagosta i beure xampany - Han viatjat moltíssim per tot el món, a costa de l'erari públic i què han aconseguit, a part de més despesa? L'únic que els ha preocupa és defensar “La Cosa Nostra”. I si entr a valorar la gestió que han fet dels problemes dels ciutadans, no acabaria mai perquè tant Bauzá com Rajoy han creat més i nous problemes dels que ja hi havia: - Han augmentat l'atur, la pobresa, els impostos, les desigualtats, la corrupció política, etc. - Han retallat en sanitat, en educació, en cultura, en llibertats, en drets, etc. - Han defensat una elit privilegiada i han creat un caos en tot el sistema públic que estan per la feina de privatitzar i ideologitzar: judicial, educatiu, administratiu, sanitari, etc

Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda. "[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]" http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252182

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981. Per anar bé necessitaríem un sol president de la Generalitat per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President de la Generalitat hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. ÉS com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral. http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013) i de la qual és el director: "[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Fragment de la resposta dels mallorquins als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936) “Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Del blog de Joan Calsapeu: Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, vindicador dels Països Catalans, independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.” Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”

Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam, que açò se tany entre'ls fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n'hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s'era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vos- altres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p'els avis mes qu'una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d'Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa: en lo Cançoner de París no s'hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d'Aragó que hi dexaren sos bells dictats; y fins Fra Anselm Turmeda, qu'havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué, teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca, sens que per sos rims ni per sos vocables vos n'haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No, per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vullam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen, si son de gent nostra, y rebujem sens mirament tot lo qu'entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p'el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament, com los aucells en l'aubada, la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."

Hi haurà glosadors? On? els voldria sentir, serà el millor de la festa. Ja saben que els posaran de volta i mitja? Ja saben que treuran fum per les orelles? Amb raó se'n va a Formentera... el que passa és que allà també en fan de gloses i no tenen res a envejar a les de Mallorca. Quan se n'assebentin de què els polítics són el tema principal, les censuraran, prohibiran o diran que no tenia públic. Esperau a la Rua... serà sonada enguany, també la prohibiran per l'any que ve, com en els millors temps de la dictadura?

La seva identitat comuna. Antigament lels adjectius comú i comuna eren també qualificatius per descriure textures i colors de pells (també humanes) gruixudes i desagradables, i també persones d´aspecte poc refinat o poc cultivades intelectualment.